Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses La població…
Eudald Jaumeandreu i Triter
Economia
Economista.
Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política 1836, Curso…
Erasme de Janer i de Gònima
Economia
Comerciant.
Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de Barcelona el 1846, inicià una…
Philip Levine
Literatura
Poeta nord-americà.
A catorze anys començà a treballar com a obrer en fàbriques de la seva ciutat natal Parallelament, freqüentà els cercles culturals, especialment del jazz , del qual Detroit era un dels principals centres creadors els anys cinquanta Estudià també literatura anglesa a la Universitat de Wayne, on es graduà, i posteriorment cursà un màster a la Universitat d'Iowa Del 1957 al 1992 fou professor de literatura a la Universitat de Fresno Autor d'una trentena de reculls, no publicà el primer fins el 1961 On the Edge Seguiren, entre d'altres, Not this Pig 1968, They Feed the Lion 1972, Ashes 1979,…
Nicholas Grimshaw
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times a Londres…
Santa Maria de Vidreres
Art romànic
Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del llatí vitrarium , que vol dir…
Jaume Calvetó, el farmacèutic d'Arenys
Arenys de Mar és una població que, al costat de les seves activitats agrícoles i de pesca, desenvolupà durant la primera meitat del segle XIX activitats industrials Lògicament, i seguint la línia de la industrialització catalana, són els filats i els teixits els que s’installen a la població del Maresme, a més de les drassanes, vinculades al comerç marítim Però Arenys també tenia petits establiments dedicats a la indústria química Fàbriques de productes químics a Arenys de Mar 1849 El quadre adjunt fou publicat per Madoz el 1849 hi figuren 8 establiments dels indicats Produeixen verdet, un…
Troyes
Vall
Capital del departament de l’Aube, a la Xampanya, França, a la vall del Sena.
Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408 La guerra dels…
Orange
Divisió administrativa
Província de Sud-àfrica, delimitada pel riu Orange al S, pel Vaal i la província de Gauteng al N i per Lesotho a l’E.
La capital és Bloemfontein És constituïda per una gran plana inclinada de l’E 1 500 a 2 000 m a l’W 800 a 1 200 m La recorren nombrosos afluents de l’Orange i del Vaal La població és predominantment bantú L’agricultura té com a conreus principals els cereals La ramaderia bestiar boví i oví és molt important Destacats jaciments d’or a Odendaalsrus, al NW, i de diamants al SW, a la regió de Kroonstad a la vall del Vaal és molt notable l’explotació de les mines d’hulla de la regió de Parys i de Vereeniging La indústria, poc desenvolupada, es concentra a la capital i als centres del nord…
l’Olleria

Vista de la parròquia de Santa Magladena de l'Olleria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a l’esquerra del riu Clariano (límit meridional del terme) i accidentat al sector septentrional pels vessants meridionals de la serra Grossa (520 m alt.), en la qual s’obre el port de l’Olleria, pas vers la Costera.
Aquest sector muntanyós una quarta part del territori és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà vinya 625 ha per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars Només hi ha 80 ha de regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua del riu Clariano És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers El 75% de la població activa treballa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina