Arenys de Mar és una població que, al costat de les seves activitats agrícoles i de pesca, desenvolupà durant la primera meitat del segle XIX activitats industrials. Lògicament, i seguint la línia de la industrialització catalana, són els filats i els teixits els que s’instal·len a la població del Maresme, a més de les drassanes, vinculades al comerç marítim. Però Arenys també tenia petits establiments dedicats a la indústria química.
Fàbriques de productes químics a Arenys de Mar (1849).
El quadre adjunt fou publicat per Madoz el 1849; hi figuren 8 establiments dels indicats. Produeixen verdet, un acetat de coure que s’utilitzava com a tint, per a pintures i per a la fabricació de barrets, mini –un òxid de plom vermell, necessari per a la fabricació de vidre–, la cerussa, que s’utilitzava per a pintar de blanc, el vinagre i el crémor tàrtar.
Jaume Calvetó i Baralt –o Calbetó, com escriu inicialment– era farmacèutic a Arenys de Mar, amb botiga a la mateixa Riera. A la relació d’establiments donada per Madoz surt com a productor de verdet i vinagre, però el seu interès se centrarà en l’elaboració de crémor tàrtar i àcid tartàric uns anys més tard.
És per aquest producte que meresqué una medalla de bronze a l’Exposició General Catalana del 1871 i un diploma de mèrit a la de Viena del 1873. Segons manifestació pròpia, el 1871 era l’únic fabricant d’àcid tartàric a l’estat.