Resultats de la cerca

Estudià a Viena, on admirà G Mahler durant els seus últims anys com a director de l’Òpera Posteriorment es formà a Praga, i el 1911 hi fou contractat com a director del cor del Teatre Alemany Entre el 1912 i el 1919 treballà a Darmstadt El seu debut més celebrat fou el de Berlín, on el 1923 dirigí una reeixida producció de Fidelio que li suposà el nomenament de director musical de la Berliner Staatsoper, al capdavant de la qual estigué del 1923 al 1934 Durant aquest període estrenà Wozzeck , de Berg 1925, després de 137 assaigs d’orquestra, a més d’altres obres de compositors contemporanis…

Començà els seus estudis al Conservatori de Cracòvia, on fou deixeble del pianista T Leschetizky Més tard estudià composició amb Guido Adler i Hugo Riemann a Leipzig Debutà a Viena i es donà a conèixer ràpidament fent gires per Europa Residí a Berlín i a Copenhaguen i més tard viatjà per l’Amèrica del Sud i per Austràlia, país aquest darrer on l’any 1940 fixà la seva residència A part de realitzar nombrosos concerts com a solista, també acompanyà en moltes ocasions el violinista Bronislaw Huberman Més tard, tots dos músics s’uniren a Pau Casals, amb el qual interpretaren els Tres trios per a…

Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942 Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems A Montserrat participà en les primeres…

Obrer de la construcció, fugí a França el 1920 per no fer el servei militar Tornà el 1924 i anà a Tarragona, on es relacionà amb Hermós Plaja El 1925 formà part del grup d' El Productor , que Buenacasa féu aparèixer a Blanes Obligat a exiliar-se a França, el 1926 assistí com a delegat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes al congrés de la CGT portuguesa i després hagué d’anar a Brusselles, on amb Wolney Solterra edità El Rebelde 1927 Tornà a Catalunya el 1929 i fixà inicialment la seva residència a Mataró Fou el 1930 vicesecretari del comitè regional de la CNT catalana El…

Fill i successor del comte Ramon Roger I Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbò i de Cerdanya, senyora de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger El 1226 prestà homenatge al bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, per les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra, reiterat el 1232 Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa 1211-26 es reconcilià amb l’Església l’any 1229 Això no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l’establiment de la inquisició en els seus…

Estudià a la London School of Economics Després d’exercir tres anys el periodisme a Austràlia, el 1938 fixà la residència a Londres Durant la Segona Guerra Mundial fou corresponsal de guerra, i les seves cròniques des de Grècia, Creta i el nord d’Àfrica tingueren una gran difusió i li proporcionaren material per a la seva primera novella,  Signed with Their Honour  1942, a la qual seguiren The Sea Eagle 1944, també de tema bèllic i influïda per Hemingway i  The Diplomat 1949, una història d’espionatge al Kurdistan iranià Altres novelles seves són The Hunter 1950 i A Captive in…

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial fins el 1942, durant l’ocupació alemanya fou secretari de redacció d’ Action Française Visqué habitualment fora de França, fins a mitjan anys cinquanta com a corresponsal i, posteriorment, ja dedicat exclusivament a la literatura Després d’alguns anys a Grècia, el 1969 fixà la residència a Itàlia Membre del grup literari anomenat Jove Dreta, la seva narrativa palesa un individualisme aristocràtic i una insolència elegant, pessimista i plena de nostàlgia, amb influències de Stendhal, Montherland i Drieu Je ne veux jamais l’oublier 1950, La corrida 1952,…

Nasqué a partir d’un projecte de comunicacions impulsat el 1966 pel departament de defensa dels Estats Units amb l’objectiu de fer possible la comunicació entre ordinadors, de tal manera que, en l’eventualitat d’un atac massiu especialment nuclear, la comunicació no pogués ser mai completament desactivada Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic També amb aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa, sinó en funció de l’estat de la xarxa El 1973 Arpanet, empresa que desenvolupà el projecte, inicià la connexió…

En funció del seu sistema de tracció, pot ser un robot mòbil o un robot caminador