Resultats de la cerca

Euforbiàcies 1 Euphorbia helioscopia a aspecte general x 0,5 b detall d’un ciati amb la càpsula tricoca en fase de maduració i els estams ja despresos x 3 c quatre fases en la maduració d’una flor masculina del ciati x 10 2 Euphorbia segetalis detall d’un ciati amb la flor femenina, les masculines i les glàndules en forma de « croissant » x 3 3 Melcoratge Mercurialis annua a fragment d’un peu masculí amb les inflorescències espiciformes allargades x 0,5 b detall d’una flor masculina x 3 c detall d’un estam x 14 d fragment d’un peu femení x 0,5 e aspecte del fruit cobert de pèls rígids,…

Presenten generalment fulles oposades, flors actinomorfes, hermafrodites, sovint tetràmeres i disposades en cimes el fruit és drupaci o bacciforme, sovint amb quatre llavors Algunes cornàcies donen una fusta molt apreciada, d’altres són conreades com a ornamentals el sanguinyol Cornus sanguinea és l’espècie més coneguda

Presenten fulles alternes, estretes i coriàcies i flors actinomorfes amb tots els verticils trímers o tetràmers i amb disc ben desenvolupat el fruit és drupaci amb mericarps que se separen en arribar a la maduresa Llur únic representant als Països Catalans és l' olivella Cneorum tricoccum

Les fulles són molt retallades, ciliades i espinoses al marge, i les flors, agrupades en capítols unisexuals que es reuneixen en un corimbe, tenen la corolla purpurina o blanca És una mala herba molt comuna als camps de cereals i a les vinyes, de difícil erradicació

Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes

Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen

Avui fan de suport de l’ara d’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb ECSA - J Giralt Els quatre capitells que avui decoren i suporten l’ara de l’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb provenen de la probable villa romana de la partida dels Morulls, a Gerb, i potser formaren part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri, similar al conegut de la basílica paleocristiana del Bobalar, a Seròs Segrià Tots quatre són idèntics i presenten un estat de conservació que podríem qualificar de bastant bo, deixant de banda alguna fractura present a les parts…

Es tracta d’una família de distribució cosmopolita que comprèn cinc gèneres i unes 40 espècies És molt pròxima a les gencianàcies, dins de les quals és inclosa per alguns autors, però se’n separa, entre altres caràcters, per la prefloració i perquè la disposició de les fulles és esparsa El trèvol d’aigua Menyanthes trifoliata , l’única espècie de la família que es fa als Països Catalans, és una herba perenne que viu a terres inundades o molt humides, en climes de tendència atlàntica Vall d’Aran, etc El rizoma subterrani emet tiges herbàcies d’uns 40 cm que duen unes fulles compostes de tres…

Branca amb fruit de l’èmpetrum Empetrum nigrum subspècie hermaphroditum , una mateta de fulles ericoides amb els marges fortament revoluts, pròpia de les zones altes de les parts més humides dels Pirineus El fruit, que veiem a la fotografia, és una baia gairebé sèssil, negra a la maturitat Ramon M Masalles Considerada propera a les ericàcies tot i tenir els pètals lliures, aquesta família comprèn únicament tres gèneres i unes cinc espècies, la majoria pròpies de les regions temperades i fredes de l’hemisferi boreal, bé que n’hi ha alguna que viu a l’extrem meridional d’Amèrica del Sud Així,…

Experimentalment, pot ésser inhibida suprimint la síntesi de ARN o de proteïna L’apoptosi sembla estar implicada en diversos processos fisiològics, com ara l’embriogènesi, la caiguda de les fulles, el desenvolupament del sistema nerviós, la immunotolerància o la metamorfosi d’alguns grups animals, i en alguns processos patològics