Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
la Crema de Convents
Història
Nom amb el qual és coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.
S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep, Sant Agustí,…
Joan Antoni Pagès i Montllor
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al collegi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa , El Genio , El Trovador , que dirigí, La Fraternidad , El Padre de Familia i La Opinión Pública Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara Origen,…
,
Antoni Oller i Biosca
Música
Mestre de capella i compositor català.
Fou escolà a Montserrat sota el magisteri de J Boada, del 1818 al 1822 L’any 1823 fou mestre de capella a Santa Maria d’Igualada El 1827 anà a Barcelona com a primer fagot al Teatre Principal, i l’any següent oposità a la capella reial Baix cantant a la catedral de Toledo el 1829, el 1832 obtingué el mateix càrrec a la capella reial En dissoldre’s aquesta el 1836, tornà com a organista a la catedral de Barcelona Del 1854 al 1857 fou mestre de l’Escolania de Montserrat, el primer mestre seglar en els anys de crisi del monestir, després de les exclaustracions que es patiren com a…
cavallets

Cavallets de Barcelona exposats
© MPG
Folklore
Figura d’entremès, dita també cavalls cotoners o cavalls cotonins o cavallins.
És formada per un grup d’homes o minyons que van dins una carcassa de cartó en forma de cavall, sense potes, amb un faldellí a manera de gualdrapa i un forat a l’esquena per on la sostenen, de manera que simulen ésser cavalcadors executen diferents danses i moviments coordinats tot assenyalant sovint el ritme amb cascavells, fuets i acompanyats per flabiols i tamborins A l’origen sembla que formaven part d’un entremès de lluita de cavallers cristians contra moros o turcs, i en aquest aspecte combatiu són conservats encara a laPatum de Berga i a la…
Santiago Carda Torner
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa que es formà al CE Noia, on debutà a la divisió d’honor a disset anys La temporada 1988-89 guanyà la Lliga espanyola i la Recopa amb el Noia i la següent fitxà pel Hockey Monza, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa italianes, i també la Copa de la CERS La temporada 1989-90 fitxà per l’Igualada HC, on jugà fins que es retirà el 2001 i fou el màxim golejador de la seva història Conquerí sis Copes d’Europa 1993-96, 1998-99, cinc Supercopes d’Europa 1993-95, 1998-99, quatre Lligues 1992, 1994-95, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i cinc Lligues Catalanes 1992-94, 1998, 2000 Com a…
David Càceres Calvera
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
El petit dels tres germans Càceres començà a jugar a les categories inferiors del FC Barcelona, amb el primer equip del qual disputà alguns partits la temporada 1993-94 quan era júnior i guanyà la Copa del Rei La campanya 1994-95 jugà amb el CP Vic i la 1995-96 fitxà per l’Igualada HC, amb el qual conquerí tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Posteriorment milità dues temporades al CE Noia 2008-10 i una al CP Monjos de primera divisió 2010-11 Fou internacional júnior i absolut amb la…
Joventuts Musicals
Música
Organització internacional dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Foren fundades l’any 1939, simultàniament a Bèlgica i a França, amb el nom de Jeunesses Musicales L’any 1945 hom creà la Federació Internacional de Joventuts Musicals, que actualment aplega 35 organitzacions estatals Als Països Catalans n'han estat fundades delegacions a Barcelona 1951, València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969,…
Sepultura de les Malloles (Òdena)
Art romànic
Situació Planta de la sepultura Joan Enrich Damunt d’una codina que fa de marge per als camps de conreu i a uns 200 m a mà dreta de la carretera anomenada de les Malloles, que va d’Igualada als Prats de Rei, es conserven les restes d’una sepultura excavada al gres Mapa 35-15391 Situació 31TCG847091 Necròpoli Es tracta d’una tomba isolada de planta trapezial excavada a la roca, sense cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits El peu és recte, pertany a un adult i la seva orientació és E-W No es pot apreciar l’encaix per a les lloses i bona part del seu costat de migdia…
Baldomer Lostau i Prats
Història
Política
Republicà federal.
Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’…
Joan Soler i Faneca
Façana del palau Marc de Reus, a Barcelona, de Joan Soler i Faneca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de Santa Mònica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina