Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Tumor medul·lar
Patologia humana
Definició És anomenat tumor medullar qualsevol creixement cellular anòmal —localitzat a l’interior de la canal de la columna vertebral on es troba allotjada la medulla espinal—, que destrueix o comprimeix la medulla espinal o les seves arrels nervioses i causa diversos trastorns de la força muscular i la sensibilitat Causes, tipus i freqüència L’origen íntim de la formació de tumors és desconegut Són producte del desenvolupament anormal d’un grup cellular pro vinent d’algun teixit de la zona, que creix amb independència dels altres Els tumors medullars deriven fonamentalment dels…
Joan Bonet i Baltà
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, historiador, escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…
, ,
bangiofícides
Botànica
Subclasse d’algues de la classe de les rodofícies, de tipus primitiu, aparell vegetatiu poc evolucionat (làmines o filaments amb creixement no localitzat), amb cèl·lules no relacionades per sinapsi, reproducció asexual per esporulació de cèlul·les vegetatives, i sexual, quan n’hi ha, per aplanogàmia, amb carpogonis sense tricògina que, una vegada fecundats pels espermacis, donen directament 4-8-16 carpòspores.
Es tracta d’un grup que degué separar-se de la resta de les rodofícies florídies des de temps molt antics
Carcaixent
Plaça de l’església de Carcaixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que s’estén des del Xúquer, que en forma el límit nord-oest, fins a les muntanyes de la Valldigna, límit sud-est.
El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor,…
Castell de Montdony (els Banys d’Arles)
Situació Les ruïnes d’aquest castell s’aixequen en un petit turó rocallós al sud-est del poble de Montalbà ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de Montdony s’alcen sobre un petit turó al sud-est del poble de Montalbà de l’Església Des del castell es domina visualment tota la vall de Montalbà, closa al nord per les gorges de Montdony, que la separen de la vall del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 38″ N - Long 2° 41′ 8″ E Per a arribar-hi, partint dels Banys d’Arles, cal agafar la carretera D-53, que després de fer un recorregut d’uns 8 km porta fins al poble de Montalbà de l’…
Sant Romà de Casós (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Església del nucli de Casós, en un enclavament dins el terme de Vilaller, amb un absis decorat per un fris d’arcuacions llombardes ECSA - MÀ Font L’església de Sant Romà és situada a l’extrem de llevant del poble de Casós, que forma un petit enclavament dins el terme de Vilaller Mapa 32-10 213 Situació 31TCH139061 Per a arribar-hi cal agafar un brancal que arrenca de la carretera N-230 a l’altura de Vilaller i porta directament al poblet de Casós JBP-JAA Història No s’han localitzat notícies històriques documentals del lloc ni de l’església de Casós en època alt-medieval…
Canvis recents en la fauna d’esponges del litoral català
L’esponja invasora Paraleucilla magna fins ara només s’ha localitzat a la riba occidental de la Mediterrània, on la seva distribució encara s’està estudiant María Jesús Uriz La fauna d’esponges del litoral català ha sofert alguns canvis les darreres dècades Un dels més destacats és la presència de l’espècie calcària de caràcter invasor Paraleucilla magna , de la família dels amforíscids Amphoriscidae, que possiblement fou introduïda a través de cultius industrials i que està proliferant als primers 15 m de fondària, principalment a prop dels ports, però també per tot el litoral de la mar…
Savis musulmans i centres culturals de la Marca Hispànica, 950-1250
Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…
Els dinosaures de Gobi
A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar a la Terra…
Castell i vila medieval de Maials
Art romànic
Situació Estructura quadrangular a la part superior de la vila closa, que formava part de l’antic castell ECSA-JI Rodríguez La vila de Maials és situada en un serrat de 395 m d’altitud, al sector septentrional del terme municipal El nucli més antic de la població, conegut com la Vila Closa o la Vileta, conserva un evocador caràcter medieval i s’assenta a la part alta del serrat, on també hi ha vestigis del castell Mapa 32-16 416 Situació 31TBF914825 Maials és al sector meridional de la comarca del Segrià, a uns 40 km al sud-est de la ciutat de Lleida S’hi pot accedir prenent la carretera N-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina