Resultats de la cerca

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme 1979 per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació 1979-83 i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental 1987-91 El 1997 fou elegit president del consell d’…

Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700,…

Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…

Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid —Nicolau d’Olwer, Marcellí Domingo i Fernando de los Ríos— es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista Les successives fórmules emprades foren primer, la proclamació de “l’Estat Català, que amb tota cordialitat…

El territori que amb el pas dels temps ha constituït els Països Catalans va viure, des de la segona meitat del segle III, les transformacions, sovint molt profundes, de la societat romana imperial, que portarien, inevitablement, a la creació de noves formes de vida i nous plantejaments històrics, diferents dels que s’havien desenvolupat durant els segles de l’Imperi, anomenats de pau romana Uns territoris com els catalans, situats entre Hispània i la Gàllia romana, ben comunicats per mar amb la Península Itàlicai amb les províncies de l’Àfrica occidental, evidentment ocupaven el millor…

L'any 2012 el país va fer passos importants per a la finalització definitiva del conflicte, amb la desmobilització, al mes de febrer, de 20000 guerrillers maoistes que vivien sota tutela de les Nacions Unides, dels quals la meitat es van unir a l'exèrcit La resta es va integrar en un programa d'ajudes per a la reinserció en la vida civil Tanmateix, al mes de juny una facció dels maoistes, liderada pel vicepresident Mohan Baidya, es va escindir de la resta del Partit Comunista-Maoista Unificat del Nepal UCPN i se'n va endur 43 dels 148 membres del comitè central Malgrat tot, el país no va…

Els seus membres disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització en els seus respectius àmbits d’especialització i comparteixen uns trets culturals comuns ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, alt grau d’internacionalització i de cosmopolitisme en els usos lingüístics —amb l’anglès com a llengua comuna—, en les xarxes socials en què es mouen i es relacionen, i formes de consum i estil de vida derivats d’un alt poder adquisitiu

El Parlament de Catalunya aprova la nova Llei de ports, que preveu un ajornament en la concessió de noves llicències per a fer ports fins el 2001 La llei regula tots els aspectes relacionats amb els 42 ports de mar que hi ha a Catalunya, que tenen 21500 amarratges Els únics que queden al marge d’aquesta llei són els de Barcelona i Tarragona, que pel fet de ser d’interès general són regulats per la Llei de ports estatal

El Govern de la Generalitat aprova el decret que regula l’aplicació de la Llei del català a les emissores de ràdio El decret estableix que les noves emissores hauran d’oferir almenys el 50% de la seva programació en català, amb excepció de les emissores d’abast estatal, que tindran un període d’adaptació a la llei El decret també fixa que el 25% de la música ha de ser en català o aranès a la Vall d’Aran