Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
Atlas

L’Atlas 5 camí de la base de llançament (2018)
NASA
Astronàutica
Nom d’una sèrie de míssils balístics intercontinentals nord-americans, que han estat emprats també per a llançaments espacials.
N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams secundaris han estat…
L’astènia durant l’embaràs
Patologia humana
Un altre trastorn freqüent durant l’embaràs és l’ astènia , caracteritzada per una sensació de cansament i pèrdua de forces Es presenta sobretot al començament de l’embaràs i té diverses causes D’una banda, hi contribueix la disminució en la concentració de glòbuls vermells que presenten totes les dones embarassades, ja que això redueix l’aportació d’oxigen als teixits, la qual cosa és especialment evident en realitzar un esforç També produeix astènia el descens de la pressió arterial que es produeix a conseqüència de la dilatació dels vasos sanguinis, ja que això redueix la…
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del metabolisme basal, a…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El nucli de l’heli…
iode
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent a la família dels halògens i situat en el grup VII B de la taula periòdica.
És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en tetrationat,…
brànquia de bombolla
Biologia
Sistema de respiració propi de certes larves i certs adults d’insectes aquàtics que retenen bombolles d’aire sobre zones especialment hidròfugues de la cutícula; aquestes bombolles, en disminuir la tensió d’oxigen al seu si —minva provocada per la respiració traqueal de l’animal—, extreuen l’oxigen dissolt a l’aigua mitjançant un sistema d’equilibri entre aquest i el nitrogen de la bombolla, que va sortint a mesura que entra l’oxigen.
Aquest procediment respiratori permet a l’animal una immersió prolongada
Trastorn neurològic per intoxicació
Patologia humana
Definició Hi ha diversos trastorns neurològics que poden ésser deguts a una intoxicació , és a dir, la introducció en l’organisme, voluntària o accidental, de substàncies que alteren l’estructura o el funcionament del sistema nerviós Aquest concepte inclou especialment les intoxicacions causades per productes industrials o domèstics En són exclosos els trastorns causats pel consum d’alcohol i d’altres drogues, o per l’administració excessiva de medicaments Tipus, causes i símptomes Hi ha una gran varietat de substàncies que en unes concentracions determinades poden ésser tòxiques per a l’…
cremar
Consumir, destruir per l’acció del foc (alguna cosa), combinant-se, ella o els seus components, amb l’oxigen de l’aire.
equivalent gram
Química
Pes en grams d’una substància que desplaça 8 g d’oxigen o 1 g d’hidrogen, o que s’hi combina.
L’equivalent gram ha estat emprat en química analítica per a expressar les concentracions de les solucions normalitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina