Un altre trastorn freqüent durant l’embaràs és l’astènia, caracteritzada per una sensació de cansament i pèrdua de forces. Es presenta sobretot al començament de l’embaràs i té diverses causes. D’una banda, hi contribueix la disminució en la concentració de glòbuls vermells que presenten totes les dones embarassades, ja que això redueix l’aportació d’oxigen als teixits, la qual cosa és especialment evident en realitzar un esforç. També produeix astènia el descens de la pressió arterial que es produeix a conseqüència de la dilatació dels vasos sanguinis, ja que això redueix la força amb què la sang arriba als teixits. Al final de l’embaràs, també pot presentar-se una sensació de cansament produïda pel pes mateix de l’embarassada, que incrementa l’esforç.
La intensitat d’aquest símptoma difereix molt en cada dona. Algunes només noten que es cansen més fàcilment que abans de l’embaràs, mentre que d’altres són incapaces de realitzar les activitats diàries habituals. En alguns casos, es poden presentar mareigs i esvaniments breus, a causa d’una deficiència d’oxigenació cerebral momentània. En qualsevol cas, es recomana que la dona s’adapti en tot moment a les possibilitats del seu organisme, sense pretendre forçar-lo. De tota manera, cal destacar que és important que l’embarassada no s’estigui inactiva, sinó que, com a mínim, faci diàriament un passeig. També és important que observi el repòs necessari, de manera que dormi almenys unes vuit hores diàries i dediqui unes altres vuit a activitats que no exigeixin esforç físic. Per a prevenir els mareigs i els esvaniments és recomanable que la dona embarassada eviti les aglomeracions i els llocs tancats, on l’aire pot estar viciat, i procuri de no estar-se gaire estona dreta, com també evitar els esforços físics intensos. Si així i tot sobrevé un esvaniment, la dona se’n sol recuperar sense problemes, si s’ajeu o se la fa ajeure amb les cames alçades.