Resultats de la cerca
Es mostren 5339 resultats
cneoràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per un sol gènere que aplega molt poques espècies d’arbusts, propis de la regió occidental mediterrània i de les illes Canàries.
Presenten fulles alternes, estretes i coriàcies i flors actinomorfes amb tots els verticils trímers o tetràmers i amb disc ben desenvolupat el fruit és drupaci amb mericarps que se separen en arribar a la maduresa Llur únic representant als Països Catalans és l' olivella Cneorum tricoccum
Colin Campbell
Arquitectura
Arquitecte escocès.
Fou un dels introductors de l’estil palladià a la Gran Bretanya Publicà el Vitrubius Britannicus 1715, 1717, 1725, conjunt de gravats que presenten els edificis clàssics anglesos Entre les seves obres destaquen el Mereworth Castle, Kent 1723, imitació quasi exacta de la Villa Rotonda de Palladio
guix

Guix fibrós
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci hidratat, CaSO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten…
salamandra

Salamandra
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels
, de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra…
Capitells de Morulls (Os de Balaguer)
Art romànic
Avui fan de suport de l’ara d’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb ECSA - J Giralt Els quatre capitells que avui decoren i suporten l’ara de l’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb provenen de la probable villa romana de la partida dels Morulls, a Gerb, i potser formaren part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri, similar al conegut de la basílica paleocristiana del Bobalar, a Seròs Segrià Tots quatre són idèntics i presenten un estat de conservació que podríem qualificar de bastant bo, deixant de banda alguna fractura present a les parts…
Osteogènesi imperfecta
Patologia humana
L’ osteogènesi imperfecta és una malaltia causada per una alteració genètica que es transmet hereditàriament, de la qual la característica més important és una excessiva fragilitat del teixit ossi que afavoreix l’aparició de fractures D’altra banda, els lligaments articulars, els tendons musculars, la pell i l’escleròtica, és a dir, la capa externa del globus ocular, són notablement prims i laxos En els casos més greus, les lesions es presenten ja durant la vida intrauterina, i solen ocasionar la mort del fetus En altres casos, els infants neixen vius, però moren sobtadament…
ortòpters
ortòpter gríl·lid: cadell
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.
Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls composts molt…
dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
magnetoresistència colossal
Física
Efecte pel qual la resistència de certs materials (principalment compostos de perovskita amb manganès) al pas d’un corrent elèctric canvia de diversos ordres de magnitud quan el material és sotmès a un camp magnètic extern.
Descobert el 1993 per Von Helmolt i collaboradors, encara no està ben comprès des del punt de vista teòric Tanmateix, atès que les perovskites amb manganès són sovint materials que presenten també superconductivitat d’alta temperatura, hom creu que hi ha d’haver una connexió entre ambdós fenòmens
ombres volants
Astronomia
Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol i que consisteix en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com per exemple un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat.
Aquest fenomen podria ésser degut al fet que la llum provinent de la molt petita superfície del Sol que resta visible en els instants anteriors i posteriors a la totalitat d’un eclipsi, és refractada per les superfícies d’igual temperatura de l’atmosfera terrestre, les quals presenten ondulacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina