Resultats de la cerca

Comprèn unes 150 illes i illots volcànics que, formant un arc semicircular, prolonguen la península d’Alaska en direcció a la de Kamčatka Enclou el grup de les Fox Unimak, Unalaska, Umnak, on viu la major part de la població, i Andreanof, Rat i Near Les illes del Comandant, situades a l’extrem occidental són, des del punt de vista geogràfic, part de les Aleutianes, bé que administrativament pertanyen a Rússia El clima és fred, nebulós i humit La seva població viu de la pesca principalment foques, de la ramaderia ovina i de la cria d’animals de pells precioses Una gran part de l’…

Descendent de nobles tàtars al servei dels prínceps de Moscou Favorit d’Ivan IV el Terrible, bandejà els boiars del poder i assumí la regència del tsar Teodor, durant la qual formalitzà una treva amb Polònia i Suècia després d’haver-se annexat les costes del golf de Finlàndia i Carèlia En morir Teodor I es féu elegir tsar Alliberà l’Església ortodoxa russa de la submissió a Constantinoble i instituí la servitud de la gleva 1597 Morí sobtadament i el seu fill Teodor II fou occit pel fals Dimitri, que ocupà el tron La seva figura constitueix el personatge central de l’obra homònima…

De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una impremta Amb motiu de la vaga general de l’agost del 1917 fou empresonat El 1919 fou un dels fundadors del setmanari Lucha Social , que, dirigit per Joaquim Maurín, fou un dels exponents del corrent marxista del sindicalisme dins la CNT, i defensà la Revolució Russa Fundador, el 1922, del setmanari La Batalla , que dirigí Maurín, i que succeí de fet Lucha Social Adherent a la Federació Comunista Catalanobalear, durant la Dictadura passà quatre anys a la presó Pel febrer del 1929 s’exilià a París Tornà a…

Després d’uns inicis amb el seu oncle, continuà els estudis a l’Escola d’Organistes de Praga, amb KF Pitsch i F Blažek 1853-54 També estudià a l’Institut Maydl, on més tard fou professor Reclamat pel Teatre Mariinskij com a organista i director suplent, el 1869 n’esdevingué director titular, càrrec que conservà fins el 1915 Dirigí moltes estrenes d’òperes noves, com ara les de N Rimskij-Korsakov o el Boris Godunov de M Musorgskij Del 1869 al 1881 dirigí també els concerts de la Societat Imperial Russa Compongué alguna òpera prou destacada, com ara Dubrovskij 1895 o Francesca da…

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat…

A Kíev compaginà la filologia amb estudis de piano, violoncel i composició Installat a Sant Petersburg, estudià al Conservatori amb N Sokolov, M Šteinberg i N Cerepnin 1913-18 El 1919 hi cofundà el Gran Teatre Dramàtic, i amb B Asaf’ev i d’altres s’encarregà de l’Associació de Música Contemporània A partir del 1936 impartí classes de composició i instrumentació al Conservatori de Moscou També fou secretari de la Unió de Compositors soviètics Molt interessat pel text poètic i teatral, i amic d’A Blok, Je Zam’atin i V Majakovskij, basà bona part de la seva obra en textos literaris Escriví una…

S’inicià al CB Vic, en la posició de base La temporada 1994-95 s’incorporà al cadet del Joventut de Badalona, club on debutà en l’ACB la temporada 1997-98 Al cap de dues temporades fitxà pel Real Madrid, on també jugà dues temporades Marxà als Utah Jazz de l’NBA, després de ser escollit a la primera ronda del Draft en el lloc vint-i-u Després de tres temporades en la Lliga professional americana, la primera de les quals sense jugar per una lesió de genoll, i de més d’un centenar de partits, tornà a l’ACB Jugà una temporada a l’Akasvayu Girona 2005-06 i tres més al Real Madrid 2006-09, on…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les…

Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments fonogràfics…

L’augment de la tensió al voltant de Nagorno-Karabakh va fer que Armènia recorregués al seu protector tradicional, Rússia En efecte, els contactes entre Moscou i Yerevan es van reproduir durant el 2011 es va signar un nou pacte defensiu entre tots dos països, i Armènia va acollir amb entusiasme el projecte d’unió duanera que va proposar el Kremlin al mes d’octubre Segons una enquesta, prop del 75% dels armenis van aprovar la política russa, cosa que fa que sigui el país més russòfil fora de la mateixa Rússia i d’alguns països de l’Àsia Central Al mateix temps que Armènia va…