Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
illes Aleutianes
Arxipèlag
Arxipèlag pertanyent a Alaska, EUA, que separa la mar de Bering de l’oceà Pacífic.
Comprèn unes 150 illes i illots volcànics que, formant un arc semicircular, prolonguen la península d’Alaska en direcció a la de Kamčatka Enclou el grup de les Fox Unimak, Unalaska, Umnak, on viu la major part de la població, i Andreanof, Rat i Near Les illes del Comandant, situades a l’extrem occidental són, des del punt de vista geogràfic, part de les Aleutianes, bé que administrativament pertanyen a Rússia El clima és fred, nebulós i humit La seva població viu de la pesca principalment foques, de la ramaderia ovina i de la cria d’animals de pells precioses Una gran part de l’…
Borís Godunov
Història
Príncep i tsar de Rússia (1598-1605).
Descendent de nobles tàtars al servei dels prínceps de Moscou Favorit d’Ivan IV el Terrible, bandejà els boiars del poder i assumí la regència del tsar Teodor, durant la qual formalitzà una treva amb Polònia i Suècia després d’haver-se annexat les costes del golf de Finlàndia i Carèlia En morir Teodor I es féu elegir tsar Alliberà l’Església ortodoxa russa de la submissió a Constantinoble i instituí la servitud de la gleva 1597 Morí sobtadament i el seu fill Teodor II fou occit pel fals Dimitri, que ocupà el tron La seva figura constitueix el personatge central de l’obra homònima…
Pere Bonet i Cuito
Història
Política
Polític sindicalista.
De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una impremta Amb motiu de la vaga general de l’agost del 1917 fou empresonat El 1919 fou un dels fundadors del setmanari Lucha Social , que, dirigit per Joaquim Maurín, fou un dels exponents del corrent marxista del sindicalisme dins la CNT, i defensà la Revolució Russa Fundador, el 1922, del setmanari La Batalla , que dirigí Maurín, i que succeí de fet Lucha Social Adherent a la Federació Comunista Catalanobalear, durant la Dictadura passà quatre anys a la presó Pel febrer del 1929 s’exilià a París Tornà a…
Eduard Francevic Napravnik
Música
Compositor i director d’orquestra txec naturalitzat rus.
Després d’uns inicis amb el seu oncle, continuà els estudis a l’Escola d’Organistes de Praga, amb KF Pitsch i F Blažek 1853-54 També estudià a l’Institut Maydl, on més tard fou professor Reclamat pel Teatre Mariinskij com a organista i director suplent, el 1869 n’esdevingué director titular, càrrec que conservà fins el 1915 Dirigí moltes estrenes d’òperes noves, com ara les de N Rimskij-Korsakov o el Boris Godunov de M Musorgskij Del 1869 al 1881 dirigí també els concerts de la Societat Imperial Russa Compongué alguna òpera prou destacada, com ara Dubrovskij 1895 o Francesca da…
Sulkhan F’odorovič Tsintsadze
Música
Compositor i violoncel·lista georgià.
Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat…
Jurij Aleksandrovic Šaporin
Música
Compositor rus.
A Kíev compaginà la filologia amb estudis de piano, violoncel i composició Installat a Sant Petersburg, estudià al Conservatori amb N Sokolov, M Šteinberg i N Cerepnin 1913-18 El 1919 hi cofundà el Gran Teatre Dramàtic, i amb B Asaf’ev i d’altres s’encarregà de l’Associació de Música Contemporània A partir del 1936 impartí classes de composició i instrumentació al Conservatori de Moscou També fou secretari de la Unió de Compositors soviètics Molt interessat pel text poètic i teatral, i amic d’A Blok, Je Zam’atin i V Majakovskij, basà bona part de la seva obra en textos literaris Escriví una…
Raül López Molist
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià al CB Vic, en la posició de base La temporada 1994-95 s’incorporà al cadet del Joventut de Badalona, club on debutà en l’ACB la temporada 1997-98 Al cap de dues temporades fitxà pel Real Madrid, on també jugà dues temporades Marxà als Utah Jazz de l’NBA, després de ser escollit a la primera ronda del Draft en el lloc vint-i-u Després de tres temporades en la Lliga professional americana, la primera de les quals sense jugar per una lesió de genoll, i de més d’un centenar de partits, tornà a l’ACB Jugà una temporada a l’Akasvayu Girona 2005-06 i tres més al Real Madrid 2006-09, on…
Serge de Diaghilev
Música
Empresari teatral rus.
Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les…
Jevgenij Aleksandrovic Mravinskij
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments fonogràfics…
Armènia 2011
Estat
L’augment de la tensió al voltant de Nagorno-Karabakh va fer que Armènia recorregués al seu protector tradicional, Rússia En efecte, els contactes entre Moscou i Yerevan es van reproduir durant el 2011 es va signar un nou pacte defensiu entre tots dos països, i Armènia va acollir amb entusiasme el projecte d’unió duanera que va proposar el Kremlin al mes d’octubre Segons una enquesta, prop del 75% dels armenis van aprovar la política russa, cosa que fa que sigui el país més russòfil fora de la mateixa Rússia i d’alguns països de l’Àsia Central Al mateix temps que Armènia va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina