Resultats de la cerca
Es mostren 1422 resultats
Alger
La ciutat d’Alger
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Algèria i de la wilāya d’Alger, a les vores d’una badia semicircular, a la Mediterrània.
La geografia S’estén sobre la plana litoral compresa entre la Mediterrània i el massís de Bouzréa i els turons del Sahel, que han dificultat la seva expansió El vell Alger turc s’aixeca sobre una acròpolis dominada per la Casbah o ciutat vella, de carrerons estrets i sinuosos que baixen fins al port Les cases, de coberta plana i forma cúbica, són gairebé totes de construcció anterior a l’any 1870 i la densitat de població assoleix aquí xifres elevadíssimes Els barris nous de tipus europeu sorgiren a un i altre costat d’aquest nucli central, seguint el litoral Al sud de la Casbah es troba el…
El que cal saber dels controls mèdics durant la gestació
Els controls mèdics que s’efectuen habitualment durant l’embaràs són necessaris per a prevenir els trastorns que puguin presentar-se durant l’embaràs i diagnosticar-los precoçment, per tal que siguin tractats com més aviat millor i poder programar així el part de la manera més adequada en cada cas Entre dues i quatre setmanes després de la falta de menstruació, la dona presumptament embarassada ha d’anar al metge, encara que ja s’hagi fet una prova d’embaràs i hagi resultat positiva, per a confirmar-ne la diagnosi en cas positiu, caldrà efectuar els exàmens necessaris per tal d’avaluar el seu…
Trastorns neurovegetatius en el climateri
Entre els trastorns que poden presentar-se en el climateri, els més notables, per bé que generalment innocus, corresponen als denominats trastorns neurovegetatius , com s’anomena un grup d’alteracions causades per desarranjaments funcionals del sistema nerviós autònom o vegetatiu, la part del sistema nerviós que constantment regula l’activitat dels òrgans interns, sense que en tinguem consciència No és estrany que es produeixin aquests trastorns, ja que el principal centre regulador de l’activitat del sistema nerviós autònom és localitzat a l’hipotàlem, estructura que fa de pont d’unió entre…
vall de Lord
La vall de Lord vista des del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Subcomarca del Solsonès que comprèn una bona part de la capçalera del Cardener, que comparteix amb el Berguedà.
Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall de Lord Jussà…
Sant Pere d’Escunyau

Vista de l'església de Sant Pere d'Escunyau
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble d’Escunyau (Viella, Vall d’Aran), situada al S del nucli.
L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’element més remarcable de tot el conjunt i és…
Calonge de Segarra

Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit N de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra i el Bages.
Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…
Sant Pere de Llobera de Solsonès
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església, un edifici que ha sofert profundes transformacions al fons, hom pot veure el castell L Prat Aquesta església és al poble de Llobera, situat a mà esquerra de la riera de Sanaüja, a 855 m d’altitud i cap del municipi de Llobera de Solsonès Conserva la categoria d’església parroquial, però el despoblament i les males comunicacions han fet que perdés la preeminença a la zona Mapa 329M781 Situació 31TCG736456 Per a anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà durant 7 km, i es trobarà a mà dreta un trencall que porta 1,800 km a Llobera RPA…
Santa Margarida de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Bianya des de llevant, amb la capçalera a primer terme, amb l’absis central, l’element més ben conservat foto J M Melció F Tur L’església de Santa Margarida de Bianya és la del poble homònim, que és situat al cantó de ponent de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, a la riba dreta i vora el torrent de Santa Margarida, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont Mapa 256M781 Situació 31TDG543731 Hom hi pot arribar per la carretera que va d’Olot a Sant Pau de Seguries A l’altura del punt quilomètric 66,5 surt, a mà dreta, una…
Santa Maria de Vilamacolum
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Maria de Vilamacolum des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme És un edifici senzill, amb una nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, fruit de diverses campanyes de construcció, el qual, al llarg de la seva història ha sofert diverses reformes F Tur Església parroquial del municipi de Vilamacolum, emplaçat a la plana empordanesa, en terres de la conca baixa del Fluvià La població forma un nucli força extens, sense un urbanisme ben definit les cases i les masies s’allarguen per carrers i camins amb espais…
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina