Trastorns neurovegetatius en el climateri

Entre els trastorns que poden presentar-se en el climateri, els més notables, per bé que generalment innocus, corresponen als denominats trastorns neurovegetatius, com s’anomena un grup d’alteracions causades per desarranjaments funcionals del sistema nerviós autònom o vegetatiu, la part del sistema nerviós que constantment regula l’activitat dels òrgans interns, sense que en tinguem consciència. No és estrany que es produeixin aquests trastorns, ja que el principal centre regulador de l’activitat del sistema nerviós autònom és localitzat a l’hipotàlem, estructura que fa de pont d’unió entre el sistema nerviós i el sistema endocrí, ja que també secreta hormones i regula l’activitat de la hipòfisi.

Precisament, l’hipotàlem és l’estructura encarregada, en darrer terme, de controlar el cicle menstrual, ja que secreta els factors hormonals que regulen l’elaboració de gonadotrofines hipofítiques, que, alhora, regeixen l’activitat ovàrica. Per a informar-se del funcionament ovàric, l’hipotàlem detecta els nivells d’estrògens circulants i n’adequa l’activitat; en realitat, els anticonceptius orals es basen en aquest fet, ja que davant l’administració externa d’estrògens els estímuls hipotalàmics s’inhibeixen i la hipòfisi no allibera gonadotrofines. En el climateri, en constatar el dèficit estrogènic consegüent a la inactivació ovàrica, l’hipotàlem incrementa la producció de factors hormonals que estimulen en la hipòfisi l’elaboració de gonadotrofines; però amb tot i aquest increment, l’ovari no és capaç d’augmentar la fabricació d’estrògens i, per tant, la situació es manté.

A més, l’increment de l’activitat de l’hipotàlem fa que augmenti la fabricació d’altres productes, com la noradrenalina, substància neurotransmissora que actua sobre el sistema nerviós vegetatiu. Això provoca, entre altres desarranjaments neurovegetatius, canvis en la funció termoreguladora, que normalment tendeix a mantenir constant la temperatura de l’interior de l’organisme, basant-se en el control del diàmetre dels vasos sanguinis superficials i l’activitat de les cèl·lules sudorípares. Per tant, en aquesta època se sol produir una inestabilitat en el control vasomotor neurovegetatiu, és a dir, en la regulació que efectua el sistema nerviós autònom sobre el diàmetre dels vasos sanguinis superficials, així com també alteracions en la producció de suor.

Els trastorns que més típicament evidencien la labilitat del sistema neurovegetatiu són les populars sufocacions, que afecten gairebé les tres quartes parts de les dones climatèriques. Les sufocacions poden presentar-se de manera variable, però les dones afectades solen descriure-les com una sensació sobtada de calor que puja del pit a la cara, juntament amb un envermelliment de la pell d’aquestes zones. Al cap d’uns minuts, l’envermelliment desapareix, substituït per sudació en la regió, que de vegades s’estén per tot el cos. Fins i tot, la crisi de sudació pot anar acompanyada de calfreds. Altrament, com que durant l’accés de calor la freqüència cardíaca augmenta notablement, no és estrany que es percebin palpitacions.

El moment en què comencen a presentar-se les sufocacions és variable, i moltes vegades precedeixen en mesos la interrupció de la regla. No obstant això, sovint la intensitat és màxima en els mesos que segueixen la menopausa. En els moments crítics les sufocacions poden presentar-se diverses vegades al dia, o també durant la nit. De vegades s’inicien sense un desencadenant concret, i solen durar entre 1 i 4 minuts. D’altres vegades, però, són desencadenades per determinades situacions que provoquen una estimulació del sistema nerviós autònom, com ara una excessiva tensió nerviosa o l’exposició a una calor ambiental intensa. També és variable el temps en què se segueixen manifestant: en un 80% dels casos supera l’any; en moltes dones, però, persisteix encara més, i fins i tot pot superar els cinc anys.

Les irregularitats que el sistema nerviós autònom presenta en aquesta època poden provocar altres manifestacions, molt menys freqüents que les típiques sufocacions. Per exemple, es poden presentar crisis de sudació aïllada, o una sensació general d’acalorament. També, com que pot modificar-se sobtadament el ritme cardíac, no és rara la referència a percepció de palpitacions o sensació d’opressió al pit. També és força comuna l’aparició de mal de cap, en especial en dones predisposades que anteriorment han sofert crisis de migranya. En alguns casos es produeixen trastorns de la sensibilitat, especialment parestèsia, o sensació de formigueig a les extremitats. Tampoc no és estranya l’aparició de vertigen o brunziments d’oïda.