- Els controls mèdics que s’efectuen habitualment durant l’embaràs són necessaris per a prevenir els trastorns que puguin presentar-se durant l’embaràs i diagnosticar-los precoçment, per tal que siguin tractats com més aviat millor i poder programar així el part de la manera més adequada en cada cas.
- Entre dues i quatre setmanes després de la falta de menstruació, la dona presumptament embarassada ha d’anar al metge, encara que ja s’hagi fet una prova d’embaràs i hagi resultat positiva, per a confirmar-ne la diagnosi; en cas positiu, caldrà efectuar els exàmens necessaris per tal d’avaluar el seu estat i el del futur nadó i programar els controls i la cura a seguir durant la resta de la gestació.
- La primera visita al metge no s’ha d’endarrerir, perquè és precisament durant les primeres setmanes de l’embaràs que es determina el desenvolupament del fetus i que pot veure’s més afectat per qualsevol trastorn.
- És normal que en l’anàlisi de sang que s’efectua per al control directe de l’embaràs hi hagi una lleugera disminució del recompte de glòbuls vermells, ja que en aquest període la sang conté més líquid del que és habitual, i les cèl·lules s’hi troben més diluïdes. El metge decidirà si aquesta minva és anormal i si cal que la dona se sotmeti a tractament per a evitar que disminueixi en excés.
- Si l’embarassada és Rh- i el pare de l’infant Rh+, caldrà adoptar les mesures preventives necessàries per a evitar que aquest nen —i els que puguin venir després— pateixin la malaltia hemo-lítica del nadó, conseqüència de la incompatibilitat Rh materno-fetal.
- A totes les dones embarassades, se’ls practica una anàlisi al principi de la gestació, i de vegades d’altres més endavant, per a determinar si han estat infectades pels microorganismes causants de la rubèola, la sífilis i la toxoplasmosi, perquè aquestes malalties infeccioses poden no manifestar gaires símptomes i, en canvi, afecten el desenvolupament del fetus.
- Al llarg de l’embaràs se solen efectuar diverses anàlisis d’orina, bàsicament per a diagnosticar l’existència d’infeccions urinàries, relativament freqüents en l’embaràs, controlar l’eliminació urinària de glucosa, i evidenciar si l’orina conté proteïnes, especialment del tipus albúmina, que poden constituir un dels primers signes de la toxèmia de l’embaràs.
- Si el metge no indica una altra cosa, és recomanable d’efectuar un control mèdic cada trenta dies, fins el vuitè mes de gestació; posteriorment se’n realitza un cada quinze dies, i, a partir de les trenta-set setmanes d’embaràs, quan s’acosta la data prevista per al part, cada set dies.
- Hom considera normal que durant el primer trimestre la dona no augmenti de pes, o com a màxim que augmenti 0,5 kg per mes, que durant el segon trimestre augmenti entre 1 i 1,5 kg per mes, i que durant el tercer trimestre augmenti entre 1,5 i 2 kg permès. En total, a la fi de l’embaràs la dona hauria d’haver augmentat de 9 a 12 kg.
- Durant l’embaràs se sol realitzar un mínim de tres ecografies, que són exploracions innòcues molt útils, ja que permeten de calcular el temps de gestació, valorar el desenvolupament adequat del fetus i comprovar si la placenta està correctament implantada, o bé situada de manera que pugui dificultar el part.
- Quan s’acosta la data del part se sol realitzar una càrdio-tocografia, que és una prova en la qual es verifica que el fetus està adequadament oxigenat, especialment en les situacions crítiques, com seran les que es produiran durant el part. Té com a finalitat de programar l’assistència del part de la manera més adequada en cada cas, i, si cal, avançar-lo.
- Si s’excedeix la data prevista del part i aquest no es produeix, s’hi sol practicar una amnioscòpia, prova consistent en l’observació del líquid amniòtic efectuada mitjançant un sistema òptic que s’introdueix a través del coll uterí. L’aspecte del líquid amniòtic indica si el fetus ja està madur o si ha sofert algun trastorn que aconselli d’avançar el part.
- L’amniocentesi és una prova diagnostica que consisteix a obtenir una mostra del líquid amniòtic per a analitzar-ne el contingut. L’anàlisi del líquid amniòtic proporciona una valuosa informació sobre el desenvolupament del fetus, ja que conté cèl·lules i substàncies procedents del seu organisme. Té utilitat en la diagnosi precoç de les malalties hereditàries, al principi de l’embaràs, i més endavant per a detectar una incompatibilitat Rh materno-fetal, o per valorar si el fetus madura adequadament o si pateix d’algun trastorn.