Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
Antoni Xumet i Rosselló
Literatura catalana
Poeta i traductor.
És autor dels poemaris Adam a l’ombra 1992, Potser el cor 1994, premi Bernat Vidal, Memòria del temps 1996, Biografia per a l’ús del vent 1996, premi Martí i Dot 1995 i el llibre de narracions Una varietat del mim 1998, premi Miquel Àngel Riera 1997 Ha traduït E de Andrade L’any 2007 va publicar —selecció i traducció— Los perfiles de Odiseo , antologia que recull setze autors de les illes nascuts després del 1967 Ha estat cofundador d’Edicions del Salobre
non legato
Música
Indicació que demana articular cadascuna de les notes de la frase en una emissió separada sense que perdin la seva continuïtat com a integrants d’una unitat melòdica.
És una indicació principalment instrumental, i, en el cas dels instruments d’arc que és per als quals té més sentit, implica un canvi d’arc entre nota i nota En instruments de vent s’assoleix amb una respiració per a cada nota, i en els de tecla, deixant un mínim espai de temps entre l’alliberament d’una tecla i la pulsació de la següent S’ha de diferenciar clarament d’altres formes d’execució que demanen una articulació més marcada, com ara l’ staccato
Miquel Planas i Bach
Literatura catalana
Narrador.
Fonamentalment es guanyà la vida com a illustrador i en tasques de correcció i traducció Fou collaborador de la revista Amic La seva prosa, rica en imatges, es caracteritza per un preciosisme esteticista i poètic És autor de diversos llibres de narracions i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’imatges 1930, Rosa, Clara, Joan i Pere 1933, La meva vida en el llac 1935 i la novella curta El vent 1937 També traduí al català El senglar de bronze 1934 de Hans C Andersen
tuba
Música
Instrument de vent-metall, el més gran d’aquesta categoria i, per tant, el de tessitura més greu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…
orquestració
Música
Instrumentació per a orquestra.
El concepte d’orquestració també s’utilitza per a designar el tipus de plantilla instrumental d’una obra sempre que sigui d’una extensió més o menys considerable i contingui un cert nombre d’instruments prefixats, que es defineixen com a plantilla orquestral La plantilla orquestral pot variar segons les necessitats del compositor o l’orquestrador i segons cada època, però hi ha models estàndard que se solen designar amb els noms d’’orquestració a 2’, ’orquestració a 3’, i ’orquestració clàssica’, entre d’altres Els dos primers casos indiquen que hi ha 2 o 3 instruments de vent-…
sextet
Música
Conjunt format per sis instruments o sis veus -normalment solistes, amb acompanyament o sense- o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Ocasionalment es pot referir a un moviment o, fins i tot, a una part d’aquest, si té les característiques anteriors Fins ben entrat el segle XX, el sextet-octet fou el grup de vent més important per la qualitat de les obres que se li encomanaren Les peces de WA Mozart i L van Beethoven, entre d’altres, constituïren un repertori d’un nivell inusual per a un dels grups coneguts com a harmonie El fet que fossin sextets o octets, així com la composició d’aquests grups, depenia de les situacions concretes Mozart compongué la seva serenata KV 375 en versió de sextet 1781 i d’octet…
illes de la Societat
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, el més occidental dels que formen la Polinèsia Francesa.
Consta de les Illes del Vent Tahití , Moorea i de les de Sotavent Raiatea , Tahaa , Bora Bora , Huahine , etc La més important és Tahití, on es troba la capital, Papeete 62735 h 1977 Envolten les illes formacions corallines, l’interior és elevat i molt accidentat i la població es concentra a les costes Les plantacions de cocoters exportació de copra i de vainilla són els recursos principals també es dediquen a la pesca Hi és molt important el turisme Dels lagoons dels atols, hom n'extreu nacre, que dona lloc a una petita artesania
pòlder
Vista d’un pòlder dels Països Baixos, terreny guanyat al mar per ésser conreat posteriorment
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny guanyat a la mar i convertit, més tard, en terra de conreu.
En la formació d’un pòlder cal distingir algunes etapes principals en primer lloc, cal construir un dic prou fort i prou llarg per a poder tancar una gran extensió costanera coberta per les aigües marines en una segona fase hom extreu l’aigua mitjançant tècniques diverses bombes, molins de vent, etc cal després dessalinitzar el terreny amb aigua dolça i extreure-la gradualment en una primera fase de conreu hom empra plantes adaptades a sòls bastants salins Els Països Baixos són el cas típic dels pòlders, on representen gairebé una tercera part del territori
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
Paul Bouvij
Enginyer neerlandès.
Participà en la lluita de separació entre Holanda i Bèlgica a favor d’aquesta, per la qual cosa s’exilià a Barcelona 1835 Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi 1846-49 Es relacionà amb els intellectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca 1852 i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca 1867
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina