Resultats de la cerca

Fundat el 1987 al nucli de l’Ametlla de Merola, fou un dels clubs referents del futbol sala a la comarca del Berguedà Substituí el desaparegut JAC Ametlla Durant quinze anys competí en categories estatals, i arribà a la tercera màxima categoria del futbol sala espanyol Jugava al pavelló de Puig-reig El president del club durant els seus vint-i-tres anys d’existència fou Enric Escudé Desaparegué l’any 2010

Fundat el 1911, té el suport de la institució marista Disposa de dos equips de futbol i de dos equips de bàsquet en divisions territorials catalanes Té més de vint equips en categories inferiors, com també escola de futbol i de bàsquet Organitza el Torneig Fires de futbol 7 i el Torneig Fires de minibàsquet Disposa de les installacions d’un poliesportiu, gimnàs i camps d’entrenament exteriors També té secció de corfbol

Obtingué el títol d’àrbitre nacional a vint-i-tres anys, i el 1982 aconseguí el títol d’internacional Ha arbitrat diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, a més d’eliminatòries de la Copa d’Europa per equips, i ha portat la direcció tècnica del Torneig de Barcelona, de la Copa del Món del 1989, del Torneig de Linares del 1990 i de la final del Campionat del Món de Nova York del 1990

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, obtingué el títol de campió de Catalunya de menors de quinze anys 2000 i de vint anys 2005 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats del Món cadet 2002 i júnior 2003, 2005 i diverses proves de la Copa del Món júnior En l’àmbit absolut, fou campió de Catalunya d’espasa 2006 El 2011 deixà la competició, però exerceix d’àrbitre des del 2010

S’inicià l’any 1981 a la Penya Ciclista Montroig El 1989 guanyà el Campionat d’Espanya de contrarellotge per equips, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs i participà en el Campionat del Món de l’especialitat Guanyà un Campionat dels Països Catalans 1991 Durant la seva carrera aconseguí set Campionats de Catalunya ivint-i-quatre de Tarragona entre les modalitats de ciclocròs, pista i carretera Es retirà l’any 1995

Integrant i ànima de la Societat Gimnàstica Alemanya de Barcelona del principi dels anys vint del segle passat, junt amb altres atletes com Graumann, Trausmann i Karcher, conreà tot tipus de proves atlètiques Fou campió de Catalunya de salt d’alçada 1919, 1920, salt de perxa 1920, 1924, 1925, salt de llargada 1920, triple salt 1920, llançament de disc 1920, 1923, 1924 i de javelina 1920, 1923 També destacà en llançament de pes

Fou un periòdic d’unes vint-i-quatre pàgines dedicat a la informació esportiva en general tot i que la seva temàtica principal era el futbol Juan Deportista , pseudònim del metge madrileny Alberto Martín Fernández, en fou el director Tenia una periodicitat bisetmanal El 16 de juliol anuncià una suspensió temporal Es reprengué el 10 de setembre del mateix any com a setmanari i es publicà almenys fins el 15 d’octubre de 1923

Format al Club Natació Poble Nou, el 1974 passà al Club Natació Barcelona i el 1978, al Club Natació Manresa El 1975 fou campió de la Lliga i subcampió d’Europa júnior En el període 1976-79 fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció d’Espanya El 1975 esdevingué entrenador del Club Natació Manresa La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits d’argent 1974 i d’or 1975

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, destacà en l’esquí de fons durant els anys vint i trenta del segle XX Realitzà travesses amb esquís pels Pirineus, com la travessa la Molina-Puigmal-Núria-Nou Creus-Ulldeter-Setcases, amb Carles Bertrand, Andreu Figueras i Jordi Monjo 1935 Va ser el primer català a participar en uns Jocs Olímpics d’Hivern, els celebrats a Garmisch-Partenkirchen 1936, on disputà la cursa de fons de 18 km

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, assisteix a l’acte simbòlic per a eliminar el peatge del túnel de Sóller, de pagament durant vint anys Prèviament, l’empresa havia aixecat les barreres sense comunicar-ho al Consell de Mallorca, que a partir d’ara el gestionarà directament La concessió acabava l’any 2022, però el Govern ha decidit el rescat del túnel, que es quantifica en 16,29 milions d’euros