Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
Domus de Todonyà (les Masies de Voltregrà)
Seu dels cavallers Todonyà, documentats amb Guillem de Todonyà l’any 1183 Les seves notícies desapareixen vers l’any 1280 i sembla que es va refondre amb els cavallers Sant Hipòlit, castlans del castell de Voltregà Aquesta domus es trobava vers l’actual mas Gallifa
Domus de Sorribes (les Masies de Voltregrà)
Art romànic
Ara un mas, al peu de la carretera N 152, de Barcelona a Puigcerdà, a l’extrem de migdia del terme Era la seu dels cavallers Sorribes documentats des del 1239 El nom Gelabert era el privatiu dels seus hereus dels segles XIII i XIV
Sant Fruitós de Solanell (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
No es coneix cap notícia d’aquesta capella, malgrat que les seves restes arquitectòniques indiquen la seva filiació altmedieval Possiblement l’actual capella de Sant Fruitós, abans Sant Josep, ara del mas d’en Pere, es construí en substitució de l’antiga de Sant Fruitós
Domus de Maçanós (les Llosses)
Art romànic
A l’indret del mas Maçanós, documentat l’any 982, hi hagué una domus , o casa forta, solar d’un antic llinatge dels cavallers, els Maçanós, documentat els segles XIII i XIV, com a feudataris del castell de la Guàrdia i del de Palmerola
Sant Julià (la Roca d’Albera)
Art romànic
La cellula S Juliani formava part de les esglésies confirmades per l’emperador Lotaria l’església d’Elna el 834 És esmentada encara els anys 898 i 899 El 1400 era anomenada Sant Julià de Tanyà Recorda el seu emplaçament l’actual mas Sant Julià
Andreu Cazurro
Teatre
Actor.
S’especialitzà en el melodrama Actuà com a galant al Teatre Odeon des del 1850 i al Romea de Barcelona Entre d’altres obres estrenà Les heures del mas 1869, de Frederic Soler La seva filla, Rosa Cazurro i Marcó 1858-1936, fou també actriu
Sant Feliu de Vallcarca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església decorada amb arcuacions llombardes i sobrealçada en èpoques posteriors E Pablo L’església de Sant Feliu de Vallcarca és situada a uns 605 m d’altura, dalt d’un petit turó molt a prop del mas de l’Armengol L’antic cementiri de l’església corre parallel al mur sud de l’edifici Les restes de l’antic mas Comas es troben en un nivell inferior, a tocar amb el recinte del cementiri Mapa 363M781 Situació 31TDG218173 L’accés més senzill per anar a l’ermita es troba a la carretera que va de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders Just…
Sant Pere de la Cellera o dels Forquets (Argelers)
Art romànic
Situació Fragment de mur medieval molt cobert d’heura, que hom atribueix al mur sud de l’església ECSA - E Carreras Les restes d’aquesta església es troben a prop del mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2” E Des de la carretera N-114, entre Argelers i Cotlliure, cal agafar a la dreta la carretera que porta al castell de Valmy Des d’aquest lloc cal seguir el camí de terra que porta al mas Cónsul JBH Història L’abadia benedictina de Sant Genís de Fontanes posseïa l’alou de la vila de Sant Pere, que era situada al veïnatge de la vila d’…
Sant Cristòfol de Piera
Església
Església sufragània de la parròquia de Piera (Anoia), situada a prop de la vila, pròxima al mas Poc.
Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí