Resultats de la cerca

Geòleg i professor de botànica, basà la seva sociologia en una analogia amb la biologia i s’inspirà en Spencer Director del primer departament de sociologia existent al món, a la Universitat de Chicago, fundà l' American Sociological Review , que aglutinà els principals sociòlegs nord-americans de l’època i influí a tot el món Reformista i evolucionista, anuncià el progrés de la societat industrial i fou un optimista sobre el futur Escriví Dynamic Sociology 1883 i Pure Sociology 1903

Ensenyà teologia i literatura francesa a Lausana fins el 1846 Treballà activament per una església independent i defensà per damunt de tot la llibertat de consciència En aquest sentit, és fonamental el seu Essai sur la manifestation des convictions religieuses et sur la séparation de l’Église et de l’État 1842 Cal destacar, a més, La liberté des cultes 1826, Études sur Pascal 1848 i diversos volums sobre història de la literatura francesa, des del s XVII fins al XIX

L’any 1600 succeí Jaume Honorat Pomar com a mestre d’herbes de la Universitat de València Herboritzà per tot el País Valencià —principalment per la serra Mariola—, el Principat, Castella, Portugal i els Pirineus Fou examinador de metges, despatxador de l’Audiència de València i metge del Sant Ofici Refusà dues vegades d’ésser el metge de cambra de Felip IV Aplegà un herbari important que llegà, juntament amb els seus escrits, inèdits, al monestir de Sant Miquel dels Reis

Féu nombroses expedicions a la regió àrtica, primer amb FNansen a Grenlàndia 1888 i, sobretot, al N de la Terra de Francesc Josep 1894-96, com a capità del vaixell Fram Posteriorment, explorant l’oceà Àrtic, restà encallat al NW de Grenlàndia durant quatre anys 1898-1902 malgrat tot, descobrí i cartografià nombroses illes, un grup de les quals duu el seu nom arxipèlag Sverdrup Explorà encara a la mar de Kara els estuaris de l’Obi 1914 i del Ienissei 1920

No es tenen referències documentals anteriors al 1300 sobre aquesta església, bé que el lloc i el castell de Pomar són coneguts des de l’any 1101 Era sufragània de Santa Maria de Montlleó i així ho recull la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual del 1685 Tot i la seva aparença, l’església actual, a mig vessant del turó on hi ha el poble de Pomar, no és un edifici romànic Va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957

Després d’una primera etapa de pintor es consagrà a l’escultura i investigà les formes elementals tot remarcant-ne l’estructura i expressant un sentiment tràgic, del qual s’alliberà 1916 fent una obra vigorosa, relacionable amb la de C Brancusi i d’A Modigliani, a base d’elements formals que tendiren vers una expressió simbòlica La Partida 1929, coll Atélier Freundlich, París, Composició 1933, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Fou deportat per la Gestapo i morí en un camp de concentració

Fou bisbe de Frejús 1698 i preceptor de Lluís XV, sobre el qual influí decisivament Fou nomenat cardenal i ministre d’estat 1726, i dirigí la política francesa fins el 1743 La reforma fiscal i la millora de les comunicacions li permeteren una nova projecció econòmica que menà a una estabilització del país S'oposà als jansenistes i als parlamentaris i practicà una política exterior pacifista, tot i que hagué d’intervenir en les guerres de successió de Polònia i d’Àustria

Estesa en general per tot l’Estat espanyol, segons el context pot rebre altres denominacions pasacalle , marza , mayo , etc A Catalunya aquesta pràctica cançonística es troba sobretot en algunes comarques lleidatanes i tarragonines En aquest cas, la cançó pren la seva forma literària de les corrandes corranda i musicalment és molt influïda per la jota Dins aquest repertori cançonístic cal enquadrar també les cançons de quintos , que entonaven els joves alguns dies abans de la seva incorporació a l’exèrcit

Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona

Entre el 1923 i el 1934 collaborà amb l’orquestra de Fletcher Henderson on, amb un estil alhora fluent i robust, contribuí a consolidar el saxòfon tenor com un dels principals instruments del jazz Posteriorment interpretà amb grups propis, i a partir dels anys quaranta s’interessà per les innovacions del be-bop , tot interpretant i enregistrant amb músics més joves, com T Monk, B Powell o J Coltrane És autor de nombroses composicions, entre les quals Body and Soul