Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
comerç electrònic
Economia
Comerç realitzat a través d’internet o d’altres xarxes informàtiques.
L’ús de l’electrònica per part de les empreses per a realitzar transferències de fons o intercanviar dades comercials no és nou, però ha estat accelerat de manera imparable amb la implantació d’internet El comerç electrònic es basa en infinitat d’operacions per via telemàtica relacionades amb la cessió o venda de béns, la prestació de serveis o l’intercanvi d’informació Es distingeixen diversos tipus de comerç electrònic en funció dels participants Hom parla de business to business quan els agents que hi intervenen són només empreses, per exemple, un fabricant i els seus proveïdors Quan es…
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a…
capitell
capitell romànic de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.
És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…
Sv’atoslav Teofilovič Richter
Música
Pianista ucraïnès d’origen alemany.
Membre d’una família eslavogermànica amb tradició musical, els seus inicis estigueren marcats per la passió per l’òpera A vuit anys ja componia música, però quan en tenia vint deixà de fer-ho A vint-i-dos anys abandonà Odessa, on vivia, per anar a Moscou Debutà el 1934, i el 1937 esdevingué alumne del gran pedagog G Neuhaus, que descobrí les seves qualitats com a intèrpret de piano Treballà durant sis anys amb aquest professor, compartint classe amb E Guilels El 1945 fou premiat al concurs de Moscou, fet que significà l’inici d’una carrera ininterrompuda fins a la seva mort…
,
Franz Xaver Richter
Música
Compositor i cantant alemany d’ascendència moraviana.
La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…
,
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
Necròpoli de Maranyà (la Tallada d’Empordà)
Art romànic
Situació Un aspecte de la necròpolis J Bolòs Darrere l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà hi ha restes de diverses sepultures de lloses Bona part de la necròpolis degué ésser destruïda en obrir i eixamplar el camí que passa per la banda de llevant de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Necròpolis Actualment s’endevina l’existència de dues sepultures En tots dos casos han estat partides pel camí i només en veiem una secció vertical Una d’elles, la més septentrional té una amplada de 47 cm Actualment, sense realitzar-hi cap excavació, podem veure que hi ha tres…
Castell de Vulpellac
Art romànic
L’any 1137, apareix documentat Gausbert Guillem de Vulpellac, que, tal com trobem en el Cartoral de Carlemany , consentí en l’evacuació o la renúncia de l’església de Sant Climent, feta per Dalmau de Peratallada al bisbe Berenguer de Girona L’esmentat Gausbert Guillem, en el mateix document de l’evacuació, féu donació d’un alou a la seu gironina Cal suposar que almenys en aquesta època ja hi havia una casa senyorial a Vulpellac, segurament, però, encara no fortificada El 1269, hi hagué una convinença o pacte feudal entre el bisbe de Girona —senyor eminent de Vulpellac— i el senyor de…
Castell d’Ullastret
Art romànic
L’any 1225, és esmentat documentalment per primera vegada el castell d’Ullastret “ castrum de Oleastreto” El comte d’Empúries, que en devia ésser el senyor, el cedí temporalment al bisbe de Girona, com a garantia d’un conveni, juntament amb la vila d’Empúries i amb el castell de Verges Amb tot, és molt probable que aquest castell comtal ja existís en una època força anterior a aquesta data Després de 1225, les notícies que fan referència a aquest castell també són força escasses L’any 1309, el castell i la vila d’Ullastret consten entre els béns compromesos amb relació al…