Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Sant Miquel d’Hortmoier (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn i u J M Melció L’església de Sant Miquel d’Hortmoier o Sant Miquel d’Hormoieres troba en un despoblat de l’antic municipi d’Oix, situat a la vall de Beget, a la riba esquerra del riu, entre les serres de Bestracà i de Talaixà, al peu dels cingles d’aquesta serra Mapa 257M781 Situació 31TDG621832 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta de Castellfollit de la Roca a Oix, població des de la qual cal seguir una pista forestal que porta al pont de Can Xicoi El camí voreja el Grau d’Escales i arriba a la vall d’…
Sant Cristòfol de Cogolls (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera Tal com hom pot apreciar, l’aspecte original de l’edifici ha estat molt alterat J M Melció L’església de Sant Cristòfol és la parroquial de Cogolls, poble que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles És un poble situat a la vall de Cogolls, la qual és drenada per la riera homònima, que neix al vessant occidental del Puig Rodó, a la serra de les Medes, contrafort meridional de la serra de Finestres Un poble que es troba aigua avall del puig de la capella de Sant Salvador, on hi havia hagut l’antic castell de Puig-…
Santa Cecília de Sadernes (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera Hom hi pot apreciar l’important sobrealçament de la coberta del temple J M Melció L’església de Santa Cecília de Sadernes es troba a la vall del Llierca, a l’esquerra de la riera, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nordoccidental del terme, enlairada damunt un turó que domina una bonica panoràmica, presidida per les impressionants cingleres de Gitarriu Mapa 257M781 Situació 31TDG668800 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del…
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,
Sant Fost de Campsentelles
Art romànic
Situació Dos aspectes de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Fost, incendiada i destruïda el 1936, on és visible l’obertura d’un absis de l’extrem de tramuntana de la nau M D Filgueira Les restes del que fou l’antiga parròquia de Sant Fost, també anomenada “la Vella”, es troben situades al costat sud-oest de la població Més al mig de la vila hi ha la nova església parroquial, iniciada després del 1939 i acabada l’any 1978, que rebé el mateix nom Mapa L37-15393 Situació 31TDF359961 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Mollet del Vallès en direcció a Badalona Una vegada situats…
Les expressions constructives
L’arquitectura catalana de la baixa edat mitjana segles XIII-XV configura una de les etapes constructives més genuïnes, personals i importants de tota la història dels Països Catalans Creix parallelament a la creació d’una progressiva consciència nacional i, al seu torn, és l’oferta arquitectònica més estesa i acceptada entre els nous regnes creats, sobretot el de Mallorca i el de València Difícilment es produirà un altre moment històric de tanta amplitud geogràfica, amb signe català, amplitud que d’altra banda és consensuada per una adhesió, coherència i militància social absolutament…
El marc històric del romànic del Vallespir
Antecedents de la prehistòria a la fi del Baix Imperi Dolmen de la balma de Na Cristiana l’Albera, l’any 1993, quan s’hi practicaven excavacions J Castellví No fa gaires anys que la coneixença de l’ocupació humana al territori del Vallespir, pel que fa a èpoques prehistòriques, es limitava a uns escassos jaciments arqueològics en coves, com a Montboló o Can Pei Montferrer, i a unes prospeccions efectuades en jaciments a l’aire lliure situats prop del Voló i dirigides per J Abélanet Més recentment, dos equips d’investigadors han iniciat una sèrie de prospeccions arqueològiques de manera…
Montpeità
Muntanya
Turó del vessant S de la serra de les Brucardes, a la dreta del Llobregat, dins el terme de Sant Fruitós de Bages, damunt el qual s’aixeca l’església de Sant Valentí de Montpeità, d’un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
El topònim és esmentat ja a mitjan segle X
Sarroca de Bellera

Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi de Sarroca de Bellera, de 87,51 km 2 , és situat al NW del Pallars Jussà És format pels antics termes de Sarroca de Bellera, pròpiament dit, i el de Benés, agregat al primer el 1972 El terme limita al NW amb Barruera Alta Ribagorça, a l’E amb la Torre de Cabdella i l’enclavament de Larén Senterada, al S amb Senterada i a l’W amb el Pont de Suert Alta Ribagorça Es troba entre la zona de transició entre els Pallars i la Ribagorça Al N, el territori és molt accidentat per afloraments granítics i esquistosos i amb una ampla llenca de gres vermellós, a més de…
Rialb
Vista general de Rialb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà estès a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…