Sant Cristòfol de Cogolls (les Planes d’Hostoles)

Situació

Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera. Tal com hom pot apreciar, l’aspecte original de l’edifici ha estat molt alterat.

J. M. Melció

L’església de Sant Cristòfol és la parroquial de Cogolls, poble que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles. És un poble situat a la vall de Cogolls, la qual és drenada per la riera homònima, que neix al vessant occidental del Puig Rodó, a la serra de les Medes, contrafort meridional de la serra de Finestres. Un poble que es troba aigua avall del puig de la capella de Sant Salvador, on hi havia hagut l’antic castell de Puig-alder. l’església és a la dreta de la riera.

Mapa: 295M781. Situació: 31TDG622596.

Per anar-hi cal agafar la carretera de Girona a Olot. Tan bon punt hom ha travessat les Planes d’Hostoles, surt una pista en direcció a tramuntana, la qual en uns 3,5 km hi porta. (JVV)

Història

El lloc de Cogolls és citat ja en diversos documents del segle X (922,947,966) amb diferents grafies (“Cuculio”, “Cucullas”,…); tanmateix, cap d’aquests instruments fa menció encara a la seva església, la qual és esmentada per primera vegada L’any 1090, en la donació que Ponç i la seva esposa Girguns feren al monestir benedictí de Santa Maria d’Amer, d’una heretat situada ”… in comitatu gerundense in terminum bisullunensi in valle ostoles in locum quem vocant Amauulf, infra parrochia Sancti Xpofri de Cogulls…” Segons la mateixa escriptura, aquest matrimoni llegà també a l’església de Sant Cristòfol de Cogolls “… ipsa nostra vexella”. Pocs anys després, en el testament atorgat pel comte de Besalú, Bernat III, L’any 1097, es fa una nova donació al cenobi d’Amer, consistent en un alou situat a la parròquia de Cogolls “… Dimito Sancte Marie cenobio meum alodium quod est in comitatu gerundensis in parrochia Sancti Xistoforis Cuculli qui est subt. castrum Ostolensis…”.

Sobre la base dels documents que acabem d’esmentar resta, doncs, palès que la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls fou possessió, a partir de l’onzena centúria, del monestir de Santa Maria d’Amer, el qual anà augmentant les seves propietats en aquest indret mitjançant noves donacions com la que efectuaren L’any 1180 Miró i Dolça, senyors del castell d’Hostoles. Consta, segons aquesta escriptura, que aquests senyors d’Hostoles juntament amb llur fill Galceran cediren a la comunitat benedictina d’Amer i al seu abat Ramon, el “mansum de Spluga cum suis pertinentiis”, situat “in comitatu Gerundense in parrochia sancti Xpofori de Cocoll”.

Posteriorment, una butlla de confirmació de béns i privilegis atorgada L’any 1187 pel papa Climent III a favor del cenobi de Santa Maria d’Amer, li tornà a ratificar la possessió de l’“Ecclesiam S. Christophori de Cocolis”, entre d’altres moltes esglésies de la contrada.

Ja al segle XIV, hi ha notícia, per un document datat L’any 1300, que Berenguer de Cogolls, abat de Santa Maria d’Amer, establí a un cavaller anomenat Ramon de Porta en la batllia de sac dels masos de “Coma de mont” i “Perer”, ambdós situats dins la “parrocchia Sancti Cristophoris de Cogollis”.

D’altra banda resta fora de dubte que els senyors del castell d’Hostoles exerciren una certa jurisdicció sobre la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls i sobre moltes altres esglésies situades dins els dominis que posseïen en aquesta vall, ja que s’ha pogut constatar que L’any 1319, Dalmau de Rocabertí, senyor d’Hostoles, en nom de la seva esposa Beatriu, prestà homenatge al bisbe de Girona pels delmes del castell d’Hostoles, Puig-alder i Rocacorba, i també pels de la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls, entre d’altres.

Al final del segle XVII, l’església parroquial de “Sancti Christophori de Cogolls” figura L’any 1691 en els sinodals de la diòcesi gironina. També al final d’aquesta centúria, concretament L’any 1698, la vall d’Hostoles havia esdevingut una batllia reial, dins la qual restava inclosa la parròquia de Cogolls.

L’església de Sant Cristòfol de Cogolls és una construcció d’origen romànic que ha sofert diverses modificacions a través dels temps; així, al primitiu edifici d’una sola nau foren afegides dues capelles laterals, formant un creuer i la sagristia. El frontis. a la façana de ponent, fou reformat durant la divuitena centúria, moment en què fou afegit un porxo davant la porta d’entrada, a la llinda de la qual figura la data de 1753; l’absis, de forma semicircular, fou sobrealçat també al segle XVIII, i actualment, a causa de l’arrebossat de calç que el cobreix, només són visibles de l’obra primitiva alguns carreus a la part inferior. El campanar de torre, que s’alça a l’extrem nord-est de l’edifici, és fruit d’una reforma poc més tardana. l’interior del temple es troba totalment enguixat i decorat a l’estil barroc, i conserva al presbiteri un retaule d’aquesta mateixa època que amaga l’estructura semicircular de l’absis. (MLlR)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb l’estructura original molt modificada.

J. Marguí-G. Anglada

La planta de l’església de Sant Cristòfol de Cogolls originàriament era d’una sola nau, amb un absis semicircular obert a llevant, tal com la major part de les esglésies romàniques.

Com ja ha estat apuntat en l’apartat precedent, l’estructura original de l’edifici ha estat tan substancialment modificada que és difícil d’endevinar-ne els elements romànics. Això fa que sigui molt difícil d’aventurar-ne una datació, ni que sigui tan sols aproximada. (JVV)