Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
aliment alterat
Alimentació
Aliment que durant el procés d’obtenció, manipulació, transport o emmagatzematge ha sofert, per causes no provocades intencionadament, canvis en el seu valor organolèptic o nutritiu, que el fan inepte per al consum a què és específicament destinat.
L’alteració pot ésser motivada per accions químiques corrosió d’envàs, oxidacions, reaccions entre components, físiques humitat, temperatura, radioactivitat i biològiques microorganismes, insectes, rosegadors La ingestió d’un aliment alterat pot ésser en molts casos un mitjà de transmissió de malalties o de provocació de trastorns orgànics L'alteració d’un aliment queda definida legalment i tècnicament en no complir les especificacions sanitàries del codi alimentari vigent Les investigacions de la ciència dels aliments s’esforcen a disminuir cada dia més els riscs d’alteració
funció generatriu d’un conjunt de funcions
Matemàtiques
Funció de dues variables f
( z,u
) tal que el seu desenvolupament en sèrie de potències respecte a una de les variables, p ex u
, té com a coeficients d’aquestes potències les funcions del conjunt en qüestió.
Així, la funció és la funció generatriu de les funcions de Bessel d’índex enter, J n z
barra d’agulles
Indústria tèxtil
Barra més o menys llarga amb una sèrie de fresats verticals tot al seu llarg on són col·locades les agulles de bec o de premsa, en algunes màquines tèxtils, tals com la Cotton, la Kette i la Raschel.
La barra d’agulles és anomenada també fontura
ducat de Berwick
Història
Títol concedit el 1688 per Jaume II d’Anglaterra, amb el comtat de Tinmouth i la baronia de Bousworth, al seu fill natural James Fitz James Stuart, que es distingí en la Guerra de Successió espanyola (1713-14).
Sobre el dit ducat, Felip V li concedí la grandesa d’Espanya el 1707 El títol ha continuat amb els seus successors, els ducs d’Alba de Tormes
marquesat d’Amposta
Història
Títol concedit el 1895 a Rafael Ferraz i Canicia di Franchi, sotssecretari d’Estat, en memòria dels mèrits del seu pare, el general Francisco Javier Ferraz y Cornel, a l’acció d’Amposta durant la tercera guerra Carlina.
zona maritimoterrestre
Dret
Bé de domini públic estatal, determinat per l’espai de les costes o fronteres marítimes que banya la mar en el seu flux i reflux, on són visibles les marees i les grans ones en els temporals ordinaris.
Agrupación de Electores de José María Ruiz-Mateos
Partit polític
Partit fundat amb el nom d’Acción Social al març de 1986 a Madrid per l’empresari José M. Ruiz-Mateos, enfrontat amb el govern de Felipe González per l’expropiació del seu holding empresarial RUMASA el 1983.
Es defineix com el “partit de l’empresa” i pretén representar-la políticament Concorregué a les eleccions europees de 1989 i obtingué dos diputats un fou el mateix Ruiz-Mateos i 68606 vots a Catalunya Posteriorment es presentà a totes les eleccions fins el 1994, amb noms canviants i resultats decreixents A Catalunya obtingué els següents resultats en les legislatives de 1989, com a Agrupación Ruiz-Mateos, 37942 vots en les autonòmiques de 1992 quan obrí seus a Barcelona i Girona, com a Agrupación Ruiz-Mateos-Alianza Democrática Europea, 13067 vots en les legislatives de 1993 amb el mateix nom…
escola de Würzburg
Psicologia
Escola psicològica, amb seu a la Universitat de Würzburg, que a la darreria del segle XIX i el primer decenni del segle XX representà una línia de pensament d’una gran influència en els camps psicològic i filosòfic.
Fou fundada per O Külpe, i tingué representants com A Mayer, J Orth, K Marbe, N Ach i K Bühler, entre d’altres Segons aquesta escola —centrada en l’estudi dels processos del pensament—, aquests són donats per activitats mentals complexes, i no per simples sensacions i imatges psicologia mecanicista i associacionista A partir d’ací Külpe introduí el concepte de Bewusstseinslage ‘estat de consciència’, que implica la convicció que la consciència té un contingut que hom pot estudiar mitjançant l’experimentació altres conceptes importants foren els de Vorstellung ‘representació’,…
orde insigne del Toisó d’Or
Història
Orde civil i cavalleresc —potser el de més prestigi— creat per propagar la fe catòlica, el 1430 (el 1429 segons el còmput antic) pel duc Felip III de Borgonya amb motiu del seu enllaç amb Isabel de Portugal.
Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un tractat del 1725 s’acordà…
marquesat de Sant Esteve de Castellar
Història
Títol concedit el 1896 a Emília Carles i Tolrà, a petició de l’ajuntament de Sant Esteve de Castellar i en consideració a les obres benèfiques que el seu marit i oncle Josep Tolrà i Avellà havia fet.
Continua en la mateixa família Carles-Tolrà