Resultats de la cerca

Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant…

Situació Vestigis de la façana nord i de l’absis de l’església, situats al costat del castell de Sant Llorenç, a segon terme cedida per P Bertran Les restes d’aquesta església es troben al costat SE del castell de Sant Llorenç, al sector més enlairat del recinte jussà del conjunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit a la monografia precedent FFLI Història Aquesta església fou seu d’un petit priorat dependent de Sant Pere d’Àger En els seus orígens fou simplement la capella i la parròquia del castell de Sant Llorenç d’Ares…

Situació Torre de guaita i de defensa estratègicament situada en un coll al peu del Canigó ECSA - Camara JP Joffre La torre del Coll de la Porta, també dita de Vetera, és en una situació dominant 1 439 m a l’est del puig de l’Estela i a la carena que, des del Canigó, davalla vers llevant pel pic dels Tres Vents, la serra del Roc Negre, el pic de la Gallinassa i el puig de Pèl de Ca, que forma la divisòria d’aigües entre les conques del Tec i la Tet De fet, és situada en un punt trifini entre els municipis de Cortsaví, la Bastida i Sant Marçal Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′ 34″ N - Long 2…

Entre el 961 i el 988, el cartulari de Sant Miquel de Cuixà conté almenys onze escriptures de donació d’alous al territori de Torrelles villa Torrelias , Torrilis , o Turrilias Aquests alous consistien en masos, terres, horts, vinyes i salines, la possessió dels quals fou confirmada el 1011 per la butlla de Sergi IV L’església d’Elna era igualment beneficiària, el 963, d’una important donació de part de l’arxipreste Amalricel seu mas senyorial amb totes les seves dependències Sant Genís de Fontanes hi posseïa també un alou el 981 Quant a l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, aquesta…

Situació Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 18” N - Long 2° 23’ 38” E S’hi accedeix per un camí, practicable amb cotxe, a partir del poble de Campome Història El lloc de Fórnols és esmentat des del 901 Furnulos entre les villes i els alous cedits per Arsenda i el seu espòs Leudoví a llurs fills Aquest indret esdevingué després patrimoni dels comtes de Cerdanya així, en el…

Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les facultats amb què nasqué fossin les de Ciències i Filosofia i Lletres, a les quals s’…

La creació dels arxius dels departaments francesos és deguda a la llei del 5 brumaire an V 26 d’octubre de 1796 des de llavors, es procedí a reunir els arxius de les administracions i de les jurisdiccions suprimides per la Revolució Francesa Posteriorment, al llarg dels segles XIX i XX, es recolliren els documents produïts per les administracions i els diversos organismes públics amb seu en el departament nord-català La manca de personal competent —tot i la importància del gruix dels documents recollits— feu que els papers quedessin gairebé en un estat d’abandó —alguns es vengueren— fins el…

El fons té el seu origen en la donació feta el 1826 pels hereus de Mariano Tortosa i Tudela, collegial perpetu de la institució, el qual havia anat adquirint una important collecció de registres notarials comprats directament a les vídues i els hereus de notaris, als regents de protocols d’altres notaris i, fins i tot, a monestirs valencians, com el convent de la Mercè, que se salvaren així de la destrucció En total, hi ha comptabilitzats més de 29000 volums entre rebedors, protocols, notals, baldufaris i formularis que abracen una àmplia cronologia, des del s XIV al XIX, i pertanyents a uns…

Fou erudit, jurista, paleògraf, professor a la Universitat de Lletres de Bordeus, arxivista departamental a la Gironda i historiador del passat històric d’Aquitània Des del 1881, com a successor de Julià Bernat Alart i juntament amb els arxivistes Desplanque i Palustre, publicà alguns inventaris de les sèries dels fons antics de l’6Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpinyà Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans En el camp de l’arqueologia és autor de diversos estudis sobre les esglésies del Rosselló També treballà…

Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…