Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Aina Calvo i Sastre
Política
Política i pedagoga.
Filla de militar, tot i que nasqué a Mallorca passà bona part de la seva infància a Saragossa, d’on tornà el 1983 Es doctorà en ciències de l’educació a la Universitat de les Illes Balears, amb la menció de doctora europea 1997, i n’és professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació Començà a militar al PSIB-PSOE el 2003 i aquell mateix any fou elegida diputada del Parlament de les Illes Balears Entre el 2004 i el 2006 ocupà, a Madrid, el càrrec de sub-directora general de Cooperació i Promoció Cultural al Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació El…
concili de Florència

Artur Mas i Gavarró
Dissetè concili ecumènic, començat el 1431 a Basilea, traslladat a Ferrara el 1437, a Florència el 1439 i a Roma el 1443, on acabà (1446).
Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV , que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque , el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de Roma i les…
Coordinadora Gesto por la Paz de Euskal Herria
Sociologia
Plataforma cívica creada al País Basc i Navarra en resposta a la violència d’ETA vigent del 1986 al 2013.
Creada el 26 de novembre de 1986, s’autodefinia com a pacifista, cívica, unitària, pluralista i independent de qualsevol partit, organització o institució polítiques Posà èmfasi sobretot en els mitjans pacífics i els drets humans per a la consecució del seu objectiu, la mobilització ciutadana i el foment de la cultura de la pau En foren accions característiques les seves concentracions en silenci a la via pública cada vegada que hi havia un atemptat mortal, així com l’exhibició de llaços blaus com a símbol de rebuig als segrestos d’ETA Dugué també a terme multitud de trobades informatives,…
Cuatro
Cadena de televisió generalista, amb cobertura estatal i emissió en obert.
Originàriament pertanyent al grup PRISA , el novembre del 2005, inicià les emissions en la freqüència analògica en què emetia Canal+, que passà a emetre’s per la plataforma Digital+, amb la idea d’aportar una oferta televisiva audaç, moderna i diferent Tingué un bon increment de la quota de pantalla 6,5% 2006, 7,7% 2007 i 8,6% 2008 de mitjana anual i el públic objectiu se situà 2008 en el 10,6% l’11,7% en les hores punta Cuatro marcà rècords històrics d’audiència en retransmissions esportives el juny del 2008, durant l’Eurocopa de futbol, quan el partit entre Espanya i Alemanya…
Joan P. Sánchez i Marín

Joan P. Sánchez i Marín
© Família Sánchez
Política
Sindicalista i polític.
Home de sòlida formació intellectual i d’educació francòfona, racionalista i illustrada, milità al PSOE Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT 1931-34 i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats 1934 Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC 1934-36, organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC Candidat a les eleccions generals 1936 en les llistes del Front d’Esquerres en representació de la USC, fou…
Eduardo Duhalde
Política
Polític argentí.
Llicenciat en dret per la Universitat de Buenos Aires 1970, el 1973 fou elegit regidor de la seva població natal pel Partit Justicialista, i l’any següent accedí a l’alcaldia per la mort del seu antecessor Foragitat del càrrec amb la proclamació de la dictadura militar març del 1976, restà apartat de qualsevol activitat pública fins a la recuperació de la democràcia, que tornà a ser elegit alcalde de Lomas de Zamora Diputat i vicepresident de l’Assemblea 1987-89, l’any 1989 formà parella amb Carlos Menem en les eleccions presidencials en qualitat d’aspirant a la vicepresidència,…
Antoni Martí i Petit

Antoni Martí
© EC/Berlaymont
Política
Arquitectura
Arquitecte i polític.
Estudià arquitectura a Tolosa de Llenguadoc El 1994 inicià la seva trajectòria política, i fou elegit membre del Consell General de les Valls d’Andorra en les legislatures 1994-97, 1997-2001 i 2001-03 L’any 2003 fou elegit cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, càrrec en el qual fou reelegit el 2007 Poc abans de finalitzar el mandat, formalitzà la seva candidatura al capdavant de Demòcrates per Andorra , formació hereva de Liberals d’Andorra , en les eleccions generals del 3 d’abril de 2011, en les quals obtingué la victòria per majoria absoluta, després de les quals fou investit…
Josep Fornell i Vilella
Literatura catalana
Poeta, polític i activista cultural.
Reclutat pel servei militar, participà en la guerra del Rif 1919-21 Fou membre de l’Orfeó Berguedà i de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga Membre d’ERC des dels inicis de la creació del partit 1931, es presentà dins de la candidatura del Front Únic d’Esquerres a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, en les quals fou escollit segon alcalde de Berga, càrrec que ocupà durant poc temps arran dels anomenats fets d’Octubre La seva activitat política l’obligà a exiliar-se a França, el febrer del 1939, on visqué durant quasi deu anys Fou durant els anys a l’exili quan…
Dolors Piera i Llobera
Història
Mestra, sindicalista i política.
Participà en el moviment de renovació pedagògica, a partir del grup de mestres Batec, de Lleida i del Penedès Fou membre de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de Catalunya FETE, i ocupà la secretaria general a Barcelona, l’any 1935 El mateix any ingressà a la Federació Catalana del PSOE, i el 1936 ocupà el càrrec de secretària del Front d’Esquerres i ingressà al comitè revolucionari de Vilafranca S’implicà en el procés de formació del PSUC, el 1937 es feu càrrec de la direcció de la Secció Femenina del partit i es traslladà a Barcelona Allí fou nomenada…
Ṙobẹrt Sẹdraki K’oč’aryan
Política
Polític armeni.
Els anys 1972-74 serví en l’exèrcit soviètic, i el 1982 es graduà en enginyeria electrotècnica a la Universitat de Yerevan Des dels anys vuitanta ocupà càrrecs al Partit Comunista Armeni, i en 1989-90 fou membre del presídium del soviet suprem armeni El 1991 fou elegit membre del soviet suprem de l’Alt Karabakh durant l’època soviètica, Nagorno-Karabakh, on des del 1988 havia liderat el moviment proarmeni, i fundà el moviment Miatsum ‘Unificació’ Després de la desaparició de l’URSS 1991, encapçalà l’ofensiva que expulsà les forces azerbaidjaneses de l’Alt Karabakh i el convertí…