Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat 1947, desenvolupà les seves habilitats artístiques al monestir, i el 1962 hi installà el primer forn de ceràmica, origen de l’obrador de l’abadia Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona 1962-65 El 1965 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller Secularitzat el 1971, obrí un altre obrador a Codalet Conflent, i en la nova etapa continuà utilitzant el nom de religió Paulí , pel qual fou conegut Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions Per a la realització…

Situació i presentació Dels cims que formen la carena de la Serralada Litoral al sector septentrional del terme turó d’en Mates o d’en Galceran, de 477 m al NE turó del Reig, 371 m turó de l’Home, 352 m, al NW davallen diverses rieres que van a desguassar a la mar i formen petites valls poblades en part de boscos de pins i alzines El terme comprèn, a més del cap de municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l’Andreu i Can Sant-romà, moltes de les quals són a prop de les restes d’antigues…

Coneguda des del 1181, fou residència d’una branca dels Vilademany 1329-1450 Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga Conserva una torre rodona adossada al mas

Dibuix d’un moliner treballant a la sala de moles en el Llibre dels capítols antichs dels drets universals de la Ciutat de Mallorca 1390 S’hi pot veure la tremuja, la mola volant, la mola fixa i el canaló ARM – JGual Molí fortificat de Ratera, també dit castell menor de Concabella Va ser restaurat per l’arquitecte J Vilaseca a partir del 1954 ECSA – GSerra Per bé que el creixement de la producció en època del gòtic comportà un ampli repertori d’edificacions noves o renovades, aquest capítol se cenyeix, sobretot, a les construccions associades a l’acceleració dels processos industrials…

L’actual església fou erigida al s XVI i renovada en moltes ocasions és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola Existia ja a la fi del s XIII el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys Vers el 1490 s’hi installà una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530 La nova comunitat hi residí només quatre anys Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a collegi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les…

Vida Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música de Barcelona…

Vida S’ha dedicat tant a la programació en pobles gironins com a la construcció de projectors i al seu manteniment Com a exhibidor cinematogràfic començà la seva activitat al Casal Familiar de Cassà de la Selva el 1952, i fou un dels pioners de les projeccions en relleu a les comarques gironines A partir del 1959 creà la seva pròpia empresa, que posteriorment s’anomenà Circuits de Cinemes Quimeta Castañé, i des del 1996 Mestras J Videocinema El 1987 arribà a gestionar més de 13 cines en poblacions com ara Llagostera, Sils, Montagut i la Bisbal d’Empordà, que tancaren les portes…

El cronista D Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “ in loco que vocant Alzesa ”…

Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia…

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer…