Resultats de la cerca
Es mostren 3483 resultats
Grèvol
Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses Companyó 1868 el cita al Rosselló a la tardor Philippe 1873 descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran amb Lacroix 1873-75 succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon La citació de Vayreda 1883 probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats Si el grèvol visqués…
quarterat | quarterada

D’esquerra a dreta, en creu, en sautor i en escaire
Heràldica
Dit del camper de l’escut dividit en quatre parts o quarters iguals mitjançant el partit i el truncat; també se’n diu quarterat en creu.
Hom parla de quarterat en sautor quan el camper ha estat dividit mitjançant el tallat i el trinxat, i de quarterat en escaire quan la divisió ha estat feta en forma que resulta com una creu esvàstica i cada quarter recorda la forma d’un escaire L’ordre per a blasonar els quarters va sempre del cap a la punta i del costat destre al sinistre Els quatre quarters poden ésser de dos esmalts iguals alternats primer amb quart i segon amb tercer o de quatre de diferents El costum de quarterar les armes —molt comú als estats hispànics— sembla que començà a la fi del segle XIII Amb el temps, però, la…
La sang en la vellesa
La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial…
arç de tanques
Botànica
Arbust caducifoli i espinós força alt, de la família de les solanàcies, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d’un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos.
Conreat en tanques a la regió mediterrània
gavina vulgar
Ornitologia
Gavina d’uns 38 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el cap de color castany i el bec i les potes d’un roig carmí.
Habita a les costes i terra endins del centre d’Europa, i a l’hivern és comuna als Països Catalans
atribolar
Produir un estat de torbació en l’ànim (d’algú) que no li deixa veure clar què ha de fer, què ha de dir, etc, com ha d’obrar, captenir-se.
Artur Peix i Garcia
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972 També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges Les cintes Vòrtex 1973, La pau de Sara Sterling 1974 i Variaciones sobre un tema de Paganini 1974 representaren Espanya en concursos de la UNICA, i…
Catalunya màrtir
Cinematografia
Pel·lícula del 1938, Documental, 25 min., dirigida per J.Marsillach [compilador].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció Aquest gairebé…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que…
centrifugadora

Centrifugadora filtradora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a fer centrifugacions, que consisteix en un recipient, generalment cilíndric, que gira sobre un eix, vertical o horitzontal, dins un cos extern fix.
Les centrifugadores per a filtrar o escórrer filtradores o escorredores centrífugues tenen la paret lateral del recipient rotatori anomenada bombo perforada a fi de donar pas al líquid Tant l’alimentació com l’evacuació de la matèria filtrada o escorreguda, pot efectuar-se de manera intermitent o contínua és el tipus d’aparell emprat per al dessecament del carbó o per a eixugar la roba de la bugada, entre d’altres aplicacions En altres tipus de centrifugadores, el líquid clar o menys dens surt per un tub axial, i el líquid més dens o les partícules sòlides que s’han desplaçat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina