Resultats de la cerca
Es mostren 3484 resultats
Eudald Jaumeandreu i Triter
Economia
Economista.
Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política 1836, Curso…
Grèvol
Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses Companyó 1868 el cita al Rosselló a la tardor Philippe 1873 descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran amb Lacroix 1873-75 succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon La citació de Vayreda 1883 probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats Si el grèvol visqués…
Les pannariàcies
Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…
atribolar
Produir un estat de torbació en l’ànim (d’algú) que no li deixa veure clar què ha de fer, què ha de dir, etc, com ha d’obrar, captenir-se.
gavina vulgar
Ornitologia
Gavina d’uns 38 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el cap de color castany i el bec i les potes d’un roig carmí.
Habita a les costes i terra endins del centre d’Europa, i a l’hivern és comuna als Països Catalans
arç de tanques
Botànica
Arbust caducifoli i espinós força alt, de la família de les solanàcies, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d’un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos.
Conreat en tanques a la regió mediterrània
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants…
fitocrom
Biologia
Botànica
Pigment responsable de les respostes dels vegetals al fotoperíode.
És una cromoproteïna, d’estructura proteica molt poc coneguda, i el grup prostètic és una cadena tetrapirròlica oberta Quan el pigment absorbeix llum d’una longitud d’ona de 660 nm roig, no hi ha absorció a 730 nm infraroig, mentre que si l’absorció és màxima a 730 nm quasi no hi ha absorció a 660 nm Això vol dir que hi ha dues formes d’aquest pigment molecularment diferents En illuminar amb llum de 730 nm, la concentració de molècules de pigment sensibles a aquesta longitud d’ona disminueix parallelament a l’augment de la concentració de les sensibles a 660 nm S'esdevé semblantment quan rep…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
centrifugadora

Centrifugadora filtradora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a fer centrifugacions, que consisteix en un recipient, generalment cilíndric, que gira sobre un eix, vertical o horitzontal, dins un cos extern fix.
Les centrifugadores per a filtrar o escórrer filtradores o escorredores centrífugues tenen la paret lateral del recipient rotatori anomenada bombo perforada a fi de donar pas al líquid Tant l’alimentació com l’evacuació de la matèria filtrada o escorreguda, pot efectuar-se de manera intermitent o contínua és el tipus d’aparell emprat per al dessecament del carbó o per a eixugar la roba de la bugada, entre d’altres aplicacions En altres tipus de centrifugadores, el líquid clar o menys dens surt per un tub axial, i el líquid més dens o les partícules sòlides que s’han desplaçat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina