Resultats de la cerca
Es mostren 966 resultats
menorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Menorca, subdialecte del català insular o balear.
Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…
Don DeLillo
Literatura
Escriptor nord-americà.
El 1958 es graduà a la Fordham University, i posteriorment treballà uns anys en publicitat, fins que des de finals dels anys seixanta es dedicà exclusivament a escriure El 1971 es publicà la seva primera novella, Americana 1971, a la qual seguiren End Zone 1972, Great Jones Street 1973, Ratner’s Star 1976, Players 1977, Running Dog 1978 i The Names 1982, amb les quals obtingué reconeixement de la crítica però que passaren desapercebudes al gran públic El 1985 White Noise fou guardonada amb el National Book Award, premi que el projectà com un dels nous valors del l’anomenat potmodernisme…
Ricardo Paseyro
Literatura
Escriptor uruguaià.
El 1950 publicà els seu primer recull poètic Plegaria por las cosas , elogiat per José Bergamín i Pedro Salinas Casat el 1951 amb la filla del poeta Jules Supervielle , fou representant diplomàtic del seu país a França de 1960 a 1973, any en que fou destituït per la junta militar després del cop d’estat d’aquest any Installat definitivament a París, adoptà la nacionalitat francesa, escriví poesia en castellà i assaig polític i literari majoritàriament en francès, collaborà a la premsa francesa especialment Le Figaro i la revista Contrepoint , de la qual fou redactor en cap i traduí…
ateneu
Entitats culturals i cíviques
Associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant discussions, conferències, cursos i lectures.
El nom prové del temple dedicat a Atena d’Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a París a la fi del s XVIII Athénée de París fundat el 1785 per Jean-François Pilâtre de Rozier, Athénée des Arts 1792 El 1824 Walter Scott i Thomas Moore fundaren a Londres la més famosa de les associacions d’aquest nom The Atheneum El 1820, seguint l’exemple dels ateneus francesos, Alcalá Galiano i d’altres liberals fundaren a Madrid l’Ateneo Científico y Literario dissolt pel triomf absolutista del 1823, fou reinstaurat el 1835 L’any següent el “Diario de Barcelona” publicà…
Joan Benejam i Vives
Educació
Comunicació
Literatura catalana
Pedagog, periodista i escriptor.
Vida i obra Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del segle XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció Estudià magisteri a Barcelona fou mestre a Blanes 1866-68 i a Ciutadella 1869-1912 Propugnà l’ensenyament pràctic i actiu i fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat És autor de nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona 1888 i publicà les revistes La Alegría de la Escuela , Alma de Maestro i la infantil…
,
Arxiu Diocesà de Menorca
Historiografia catalana
Conjunt de la documentació anterior a l’any 1795 procedent de l’antiga cúria del vicari general de Menorca, la cúria del Sant Ofici i una part important dels fons d’arxius parroquials, en especial els llibres sacramentals.
Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per a l’estudi de la història…
presa de les Tres Gorges

Presa de les Tres Gorges
Kyla Duhamel (CC BY 2.0)
Embassament
Presa de la República Popular de la Xina, al riu Iang-Tsé.
Situada a l’oest de la ciutat de Yichang província de Hubei, és el pantà més gran del món té una capacitat màxima de gairebé 40 km 3 , una superfície de prop de 1045 km 2 i una longitud màxima d’uns 600 km per 1,1 km d’amplada màxima La presa és de sistema de gravetat, amb una base de fonamentació de 115 m d’amplada per 40 m al coronament la longitud és de 2,3 km i l’alçària de 185 m Construïda principalment per a la generació d’electricitat, la seva central és la més gran del món per capacitat installada 22500 MW i en generació d’energia Secundàriament és utilitzada per a la navegació i ha…
Joris Ivens
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic neerlandès, nascut George Henri Anton Ivens.
Influït per Dziga Vertov, recorregué amb la seva càmera documental la història de bona part del segle XX la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, The Spanish Earth 1937 la Xina anterior a Mao, The Four Hundred Million 1939 la Segona Guerra Mundial, Our Russian Front 1941 Indoxina, Indonesia Calling 1946 Itàlia, L’Italia non è un paese povero 1959 Cuba, Pueblo en armas 1961 Xile, Valparaíso 1963 el Vietnam, Loin du Vietnam 1966, film collectiu amb Agnès Varda, Claude Lelouch i d’altres, Le peuple et ses fusils 1969 la Xina Popular, La pharmacie N° 3 Shanghai 1980, i la Unió Soviètica, Pesn o…
La transició democràtica. 1971-1979
La transició de la dictadura a la democràcia a l’estat espanyol va ser un procés molt obert que va tenir nombrosos protagonistes i va ser desenvolupat per gent molt diferent, amb connexions de naturalesa també diversa amb institucions, o esdeveniments, de mig món El nexe d’unió de tot el procés era la voluntat de gaudir d’un règim de llibertats Una visió internacional de la transició catalana La Universitat Catalana d’Estiu La Universitat Catalana d’Estiu La presentació pública o semipública de propostes polítiques i d’organitzacions polítiques, la creació de taules, enllaços, coordinadores,…
cala de Sant Esteve
Cala
Cala de la costa oriental de Menorca, dins el municipi des Castell, al S de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al N, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al S, pel de Marlborough
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina