Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías hispánicas 1927 i…

Fundà a Mataró el setmanari Mestral , i a Barcelona collaborà a Joventut i El Poble Català , i fou redactor de La Tribuna i un dels fundadors d' El Día Gráfico , que dirigí Després residí a Madrid collaborà també, cridat per Mdels SOliver, a La Vanguardia Publicà llibres de proses en castellà Aleluyas , 1919 Genios y figuras , 1928 i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú 1915

Feu de periodista a La Veu de Catalunya i a La Vanguardia Visqué anys a la Guinea Equatorial Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l’útil Els primers moviments socials a Catalunya 1935, les narracions Basea 1900 1954, les novelles d’ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta 1957 i El poder feia vacances 1964, i l’assaig Política social 1973

Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Amic de Roca i Roca, FP Briz, Aulèstia i Pijoan, A Guimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals La Jove Catalunya 1870, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872 també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’…

Sacerdot des del 1900, ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Es dedicava només a la cura d’ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres En esclatar l’alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s’amagà i nomenà agost del 1936 tres vicaris generals, l’únic dels quals que pogué actuar fou Torrent Enmig d’una terrible persecució que costava tantes víctimes cruentes, reorganitzà com pogué la vida de l’Església clandestina i, amb collaboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques Acabà establint-se a casa de l’advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc…

Llicenciat en medicina i cirurgia i interessat en la química, el 1846 arribà a Castellar del Vallès com a metge, on posteriorment inicià la carrera com a industrial El 1859 fundà una empresa per a la filatura, el tissatge i el blanqueig de cotó, que ocupava els molins de Busquets i de Can Barba L’any 1861 ja disposava de 99 telers i 4700 fusos, i el 1873, de 300 telers i 5000 fusos Hi introduí millores en el blanqueig dels teixits, i aconseguí que els produïts per la seva empresa tinguessin una especial anomenada Es distingí per les seves obres en benefici de Castellar del Vallès Es casà el…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració literària,…

Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…

Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l’Emília 1967 i el mateix any hi debutà amb L’elisir d’amore De veu lírica lleugera, s’ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del segle XVIII Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia sovint al Teatro alla Scala de Milà A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d’ençà del 1970 Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes 1982