Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
Mònaco

Estat
Estat d’Europa, situat a la Costa Blava, entre Niça i Menton, i que ocupa una estreta franja de la badia que s’obre al peu dels Alps Marítims, entre els caps d’Ail, a l’W, i Martin, a l’E; la capital és Mònaco.
La geografia El territori de Mònaco, ampliat en més de 30 ha entre el 1959 i el 1972 amb la construcció de terraplens sobre la mar, és constituït per una aglomeració urbana integrada per tres nuclis al voltant del port Mònaco, al SW, situat en un petit turó de 65 m d’altitud, La Condamina, al centre, nucli comercial i industrial, i Montecarlo, al N, zona turística del principat El francès és l’idioma oficial, però hom també parla el monegasc dialecte de l’occità, l’italià i l’anglès La majoria de la població és catòlica, religió oficial de l’Estat La magnífica situació vora mar i la suavitat…
Escola de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…
escola musical de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…
Colera

Vista de Colera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló El municipi es comunica per la carretera N-260 de Figueres a Portbou, que segueix de prop…
Enric Granados i Campiña
Música
Compositor, pedagog i pianista català.
Vida El seu pare, Calixto, era nat a Cuba i militar de professió, i la família de la mare provenia de Santander L’estada de la família a Lleida fou breu, ja que el pare fou nomenat governador militar a Santa Cruz de Tenerife Allí residiren fins que el 1874 fou destinat a Barcelona Després d’unes primeres nocions musicals apreses amb un militar, el capità Junceda, el jove Enric Granados inicià estudis de piano amb FJurnet, mestre a l’Escolania de la Mercè, un dels centres de més renom a Barcelona En 1879-80 residí a Olot i quan tornà a la ciutat comtal assistí a les classes de…
Banc Industrial de Catalunya (1965-1982)
La constitució Logo del banc El projecte del banc nasqué al voltant del Servei de Comerç Exterior de la Indústria Tèxtil Cotonera —SECEA— i de qui era el seu director, Manuel Ortínez, després director del Banco de Bilbao a Barcelona El sector tèxtil català encara tenia un pes important a l’economia catalana El projecte s’obrí a altres sectors industrials S’hi adheriren el Banc Comercial Transatlàntic, el Banc de Sabadell i Banca Catalana, tots disposats a donar-li suport, si bé amb diferent grau d’entusiasme i de convenciment Ho féu també Joan Sardà i Dexeus, economista de reconegut prestigi…
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
tenora

Tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…
música de Praga
Música
Música desenvolupada a Praga (República Txeca).
Habitada des del neolític, al segle IX esdevingué, amb els premíslides, la fortalesa més important de Bohèmia L’emperador romanogermànic Carles IV la feu capital del seu imperi al segle XIV i llavors la ciutat visqué un període d’esplendor cultural Entre els diversos monestirs, convents i esglésies que tingueren alguna activitat musical destacà el convent femení de Sant Jordi, lloc on, segons la documentació conservada, es realitzaven representacions sacres ja al segle XII Altres testimonis de les pràctiques musicals d’aquests anys són un troper del 1235 i les notícies de la creació d’un cor…
Santa Maria dels Prats de Rei
Art romànic
Aquesta església era situada a la vila de Santa Maria dels Prats de Rei Encara que tot fa creure que es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana, no es coneix cap document que ho avali Molt aviat començà a exercir funcions parroquials, i encara les manté en l’actualitat Depenia del priorat del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona per donació dels bisbes de Vic Les primeres notícies d’aquesta església es remunten a l’inici de la repoblació d’aquest sector, quan l’any 945 el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat diversos béns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina