Resultats de la cerca
Es mostren 747 resultats
Jesús Monasterio y Agüeroz
Música
Violinista, compositor i director castellà.
Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà,…
Noche de verano
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 101 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Procusa Madrid, Laponia Films Elías Querejeta, Donostia, Domiziana Internazionale Cinematografica Roma, David Film Roma ARGUMENT JGrau, Eusebi Ferrer GUIÓ JGrau, EFerrer, Claudio Barbati, Fernando Morandi FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Josep Maria Grau, Vittorio Rossi MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea INTERPRETACIÓ Umberto Orsini Miguel, Marisa Solinas Alicia, Francisco Rabal Bernardo, María Jesús Cuadra Inés, Lydia Alfonsi Carmen, Tanya Lopert Silvia, Rosalba Neri Rosa, Gian María…
Narcís Agustí i Agustí
Cinematografia
Exhibidor.
Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…
Ernest Blasi i Bustinza
Cinematografia
Muntador.
Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández…
Emilio Lledó Íñigo
Filosofia
Filòsof andalús.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Madrid 1952, amplià estudis a Alemanya, on conegué Hans-Georg Gadamer, Karl Löwitz i altres Del 1955 al 1962 alternà l’ensenyament a l’Estat espanyol i a Alemanya, a la Universitat de Heidelberg Aquest darrer any aconseguí una plaça en un institut de Valladolid Fou, successivament, catedràtic a la Universitat de La Laguna 1964-67, a la Universitat de Barcelona 1967-78 i, fins a la jubilació, a la UNED de Madrid, de la qual fou vicerector, i durant aquests anys també feu estades a la Universitat Lliure de Berlín La filosofia de Lledó…
Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa…
Enrique Fuentes Quintana
Economia
Dret
Economista castellà.
Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici de la…
Bartolomé Bennassar
Historiografia
Historiador i hispanista francès.
Fill de mallorquí i de francesa, estudià a la Universitat de Toulouse-Le Mirail, on es graduà 1949 i desenvolupà la carrera acadèmica 1956-90, i de la qual fou rector en 1978-80 Amb tesi doctoral Valladolid au siècle d’or 1967 es convertí en un dels historiadors més destacats en l’estudi de l’edat moderna dels regnes de la corona espanyola Destaquen entre les seves obres Le XVI siècle , amb Jean Jacquart 1972, L’homme espagnol Attitudes et mentalités du XVIe au XIXe siècle 1975, Lexique historique de l’Espagne, XVIe-XXe siècle 1976, L’Inquisition espagnole, XVe-XIXe siècles, com…
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Organització sindical, proclamada anarcocol·lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Sorgí dels esforços del grup anarcosindicalista català —en especial de Farga i Pellicer—, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de García Viñas, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assolí un nombre d’afiliats semblants als de la Regional del 1870-73 al congrés de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagué representats 57 934 obrers 38 349 dels quals d’Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del País Valencià De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna, per tal com la…
Amelia de Irazazábal
Lingüística i sociolingüística
Científica i terminòloga castellana.
Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Valladolid l’any 1948 i doctora en ciències per la mateixa universitat l’any 1953 L’any 1968 ingressà a l’Instituto de Información y Documentación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, on desenvolupà una intensa tasca fins a la seva jubilació en aspectes relacionats amb la terminologia i la terminografia Creà, l’any 1977, juntament amb el professor Criado de Val, Hispanoterm Centro de Terminología Científica y Técnica en Español, que fou durant molts anys l’únic punt de referència sobre terminologia a Espanya La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina