Resultats de la cerca

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del Caballero de Gracia…

Deixeble de Vicent López Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix Museu de Belles Arts de València i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina El seu fill i deixeble Josep Ribelles i Felip València 1778 — Madrid 1835, format a les escoles de Sant Carles i de San Fernando de Madrid des del 1799, fou membre d’aquesta acadèmia 1818 i pintor de cambra Illustrà el Quixot de l’Academia Española 1819 i féu nombroses…

Tinent des del 1872, lluità en la tercera guerra Carlina fou ferit i fet presoner en l’acció de Gironella 1873 i anà de poc que no fos afusellat Ascendit a tinent coronel, fou encarregat de la comandància de Maó i, amb el grau de coronel, fou professor d’art i història militar a l’acadèmia de Guadalajara 1877-90 i director del laboratori d’enginyers de Madrid Era membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid El 1929 fou ascendit a general de divisió Publicà, entre altres obres, Minas militares 1886, Estudios de Arte e Historia Militar 1889, Napoleón 1796-1815 1915,…

Deixeble de K Lewin, treballà successivament al MIT 1945, les universitats de Michigan 1948, Minnesota 1951, Stanford 1955 i, des del 1968, a la New School for Social Research de Nova York Féu recerca sobre comunicació informal, comparació social i percepció visual, però la seva contribució principal se centrà en el comportament resultant del que anomenà ‘dissonància cognitiva’, consistent en la coexistència d’afectes, idees o actituds de natura contradictòria en un mateix individu Publicà, entre altres obres, A Theory of Cognitive Dissonance 1957, Conflict, Decision and Dissonance 1964, i…

Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1840 S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal 1836, Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de los reinos en que estaba dividida 1847, Aplicación práctica del código penal en España 1848, Derecho civil y foral de España 1876-79 i,…

Fou notari a Tarragona i a Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid Reuní una notable biblioteca sobre Tarragona i de llibres d’edició tarragonina, Poblet i Santes Creus, i patrocinà, com a fundador i com a director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata, l’edició d’obres d’història i de genealogia catalanes Entre les seves publicacions sobresurten Els llinatges catalans a Sicília 1931, La conquesta de Sicília segons la Divina Comèdia i les cròniques catalanes…

Amb només catorze anys obtingué el diploma de solista del Conservatori de Bilbao i prosseguí els seus estudis musicals a París i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb Remy Principe L’any 1952 fou membre fundador de l’orquestra de cambra I Musici, amb la qual actuà com a primer violí i solista fins l’any 1967 i enregistrà una famosa versió de Les quatre estacions de Vivaldi Un any més tard fundà el Quartet Beethoven amb el pianista Marcello Abbado substituït posteriorment per Carlo Bruno, el violista Alfonso Ghedin i el violoncellista Vincenzo Altobelli també formà duet amb la…

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les…

Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el territori de…

Es llicencià en medicina el 1945 a la Universitat San Carlos de Madrid, on també es doctorà l’any 1962 Fou cap dels Serveis de Cirurgia de la Clínica Naval de les Balears 1958, a Palma, professor associat de la Universitat de Barcelona 1974-86, i president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma 1978-91 La seva tasca científica ha rebut diversos premis Ha collaborat en algunes revistes científiques i, des del 1975, és magister de la Maioricensis Schola Lullistica S’ha centrat en l’estudi de la història de la medicina a Mallorca i en l’estudi biogràfic de determinats…