Resultats de la cerca

Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753 fou ambaixador al Vaticà i a Viena 1757 El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d’afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs secretari de guerra i de marina Afavorí l’aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d’Espanya, refeu l’exèrcit i l’armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega 1768, incorporà la Lorena 1766 i feu…

Doctor en lletres 1904 D’ideologia radical, fou ministre de treballs públics i responsable dels transports i de l’avituallament 1916-17 Presidí el partit radical en diverses etapes i promogué la coalició d’esquerres que vencé en les eleccions del 1924 i que el dugué a ésser cap de govern 1924-26 Com a ministre d’afers estrangers, aconseguí el reconeixement de l’URSS i l’evacuació de les tropes del Ruhr Ministre diverses vegades del 1926 al 1936, aquest any facilità l’adhesió temporal dels radicals al Front Popular Fou president de la cambra novament 1936-40 i de l’assemblea…

Oficial des del 1933, formà part dels serveis d’intelligència franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard figurà en l’alt estat major arribà a tinent general el 1976 Vicepresident primer del govern per a afers de la defensa 1976-81, s’esforçà, des d’un tarannà liberal, per obtenir de l’exèrcit l’acceptació de la reforma política, la qual cosa l’enfrontà als sectors ultradretans de l’oficialitat El Vint-i-tres de febrer del 1981, es destacà per la seva decidida actitud davant els insurrectes Ja retirat, recollí els seus records en el llibre Un soldado de España 1983…

Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres Durant el seu…

Fill d’un militar, nasqué accidentalment a Rússia Serví a l’exèrcit i el 1959 es graduà en magisteri per la Universitat d’Oulu Del 1960 al 1963 visqué al Pakistan en una missió de l’Associació de Joves Cristians YMCA com a mestre d’educació física De tornada a Finlàndia, es dedicà a programes d’ajuda i desenvolupament al Tercer Món des del ministeri d’afers estrangers, on entrà el 1965 Del 1973 al 1977 fou ambaixador a Tanzània i, posteriorment, comissionat de l’ONU a Namíbia 1977-81, càrrec del qual fou apartat per l’oposició de Sud-àfrica a causa dels seus contactes amb la…

De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors Durant el s XIV…

Graduat a l’École Nationale d’Administration 1972, fou membre del cos d’inspectors de finances El 1976 fou nomenat cap del gabinet del primer ministre Jacques Chirac , però no fou elegit parlamentari pel Rassemblement pour la République  RPR fins el 1978, per un breu període, i posteriorment ho ha estat des del 1984 Secretari d’Estat per a Economia i Finances des del 1978 i ministre d’Afers Estrangers des del 1993, el 17 de maig de 1995 fou nomenat primer ministre pel nou president de la República, Jacques Chirac President de l’RPR des de l’octubre del mateix any, al juny del…

Fill del vicecònsol italià a l’Argentina, l’any 1912 retornà a Itàlia amb la seva família El 1924 començà a estudiar la carrera de dret i, amb poc temps de diferència, s’afilià al Partito Comunista Italiano , del qual esdevingué un dels dirigents més actius en la lluita contra el règim feixista Detingut el 1927, fou condemnat per conspiració Empresonat durant deu anys a Ponça i confinat els sis següents a Ventotene illes Poncianes, es distancià i finalment abandonà el comunisme L’any 1941, amb altres confinats escriví el Manifest per una Europa Lliure i Unida, conegut amb el nom de Manifest…

Màster en dret per la Wayne State University de Michigan 1979 i per la Universitat d’Utrecht 1980, on es doctorà La seva activitat professional se centra en la confrontació de minories etniconacionals i estats, i s’ha destacat en l’aprofundiment del concepte i l’aplicació de l’autodeterminació Especialment actiu en la problemàtica del Tibet, del 1976 al 1982 fou director de l’Oficina de Coordinació d’Afers Tibetans 1976-82 Des del 1984 és assessor jurídic del dalai-lama i del Govern tibetà a l’exili, i coordinà les visites del líder tibetà a Europa 1973, els EUA 1979 i…

El 1973 es graduà a l’Acadèmia de les Forces Armades d’Indonèsia En 1975-76 amplià la seva formació militar als EUA, i novament el 1991 En 1976-77 fou destinat a Timor per a combatre la guerrilla independentista Posteriorment comandà diverses unitats de l’exèrcit i a partir de 1981 tingué diversos càrrecs vinculats a l’alt comandament militar i estigué al front de diverses missions, entre les quals el contingent militar indonesi a Bòsnia-Hercegovina, on comandà també el cos d’observadors militars de l’ONU 1995-96 El 1997 fou nomenat cap militar per als afers sociopolítics,…