Resultats de la cerca

Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…

El primer sindicat català de treballadors, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, és del 1840 Així, la constitució de la Federació de la Regió Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, el 1870, no fou una sorpresa Els obrers catalans constituïren, segons Miquel Izard, un “proletariat internacionalista” i el regne d’Espanya seria la “Regió Espanyola” Un matís que Pompeu Gener remarcà “El concepte d’‘obrer’ no era, a Catalunya, sinònim de peó o de manufacturer La federació admetia tots els qui exercien una professió liberal, incloses les carreres científiques L’únic…

Fill de teixidors, practicà l’ofici a Barcelona, on estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Ordenat de sacerdot el 1835, es destacà com a missioner i predicador i com a autor de devocionaris, catecismes i textos doctrinals, que difongué, en català o castellà, o en totes dues llengües, segons criteris influïts per la diglòssia, a través de la Llibreria Religiosa, que havia fundat Cal destacar diferents Avisos als sacerdots, monges, pares de família i donzelles, entre altres estaments socials el Catecisme de la doctrina cristiana 1847, el Camí dret i segur per arribar al Cel 1843 —185…

Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa  1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, formà part de la Comissió…

El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la…

Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne Rafael…

Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual consagrà el 889,…

Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions territorials…

Fill de mestres, fou educat primer a Chartres i, més tard, a París En aquesta darrera ciutat assistí al Lycée Louis-le Grand i a l’École Normale a Saint-Cloud on, després de llicenciar-se 1958, exercí la docència Fou lector a la Universitat d’Ais de Provença 1965 i professor d’història moderna d’aquesta universitat, al Centre Méridional d’Histoire Social des Mentalités et des Cultures 1976, i de la de París I Panthéon-Sorbonne 1987 Succedí  A Soboul en la direcció de l’Institut d’Histoire de la Révolution Française 1981-93 De formació marxista, ha treballat temes d’història de…

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…