Resultats de la cerca
Es mostren 1116 resultats
botifarra
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví —i ulteriorment lligant-ne els extrems— amb una barreja de carns de porc (carn magra, cansalada, freixures, orella, morro, etc) convenientment picolades, espècies i sal.
A vegades hom hi afegeix, encara, carn de boví i fins d’altres ingredients ous botifarra d’ou , consumida especialment el dia de dijous gras, ceba botifarra de ceba , arròs botifarra d’arròs i fins sucre botifarra dolça Si hom hi afegeix sang en quantitats apreciables, i a vegades fins i tot fetge bull, és anomenada botifarra negra la d’arròs i la de ceba ho solen ésser, i si no, botifarra blanca la d’ou, per exemple una certa mena de botifarra negra especialment rica en sang és anomenada botifarra de sang Hom ho cou tot plegat en una caldera amb aigua bullent antigament amb greix, bé…
ballet de cour
Música
Diversió cortesana, barreja de cant i de dansa, de diàlegs i de música instrumental, en forma d’espectacle d’acció dramàtica continuada, en la qual intervenien nobles i reis i que estigué de moda a França als segles XVI i XVII.
Le Paradis d’amour 1572 i el Ballet comique de la reine 1581 foren els primers intents de ballet de cour , mentre que el Ballet d’Alcine 1610 i el Ballet de la délivrance de Renaud 1617, més desenvolupats, ja foren antecedents de l’òpera, així com ho foren, posteriorment, el Ballet de la Nuit 1653 i el Ballet du Temps 1654, creats amb la participació de Jean-Baptiste Lully
xopsuei
Gastronomia
Plat de la cuina xinesa consistent en una barreja saltada de soia germinada, bolets, bambú, verdures diverses tallades a la juliana i trossets de carn, o, de vegades, trossets de marisc, que se sol servir amb arròs i salsa de soia.
Brandenburg
Regió
Regió del nord d’Alemanya.
Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la Baixa Lusàcia,…
urodels
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels lepospòndils.
Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…
Glossari del vitrall
Art gòtic
Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del groc al roig, segons la composició del vidre base, la…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració…
Proves funcionals respiratòries
Patologia humana
Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…
recitatiu
Música
Estil vocal en què preval la fidelitat a les inflexions, el ritme i l’accentuació propis de la parla, a la qual queden supeditats el ritme i la forma musicals.
Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…
Municipi d’Ègara (Terrassa)
Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina