Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
gresolera
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de fins a 70 cm d’alt, de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues o d’un groc bru i de fruits en núcula.
És una planta endèmica del sud-est de la península Ibèrica
caoba africana
Botànica
Gran arbre de fusta, de la família de les meliàcies, de color bru vermell intens, fulles bipinnades de folíols el·líptics i flors en raïms penjants, que viu a la part occidental d’Àfrica central.
falcillot pàl·lid
Ornitologia
Falcillot de la família dels apòdids, de color bru, més clar al dessota de les ales, amb el front clar i una taca blanquinosa a la gorja, més grossa que la del falcillot negre.
És migrador i comú a les contrades més baixes de tot el voltant de la Mediterrània, on nia, des de l’abril fins a l’octubre
voltor comú
Voltor comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 110 cm de llargada i 280 cm d’envergadura, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors; tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d’un color bru rogenc.
Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa
Els pleuronectiformes: peixos plans
Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…
Xivitona vulgar
La xivitona vulgar Actitis hypoleucos , amb el seu mantell bru ben contrastat amb pit i abdomen d’un blanc convençut, és ben diferenclable de les altres Tringa actualment, de fet, hom la colloca en un gènere diferent n’és, a més, la més menuda menys de 20 cm, i es desplaça per terra amb uns batecs de cua molt característics L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres La xivitona vulgar nidifica de forma repartida, però en un nombre molt escàs, a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Probablement, també deu criar a Andorra, malgrat que encara no…
Mostela
La mostela Mustela nivalis és de talla petita presenta un cos allargat que es caracteritza pel fet que la cua és coberta de pèls curts i sense pinzell terminal negre A la fotografia es pot observar la característica separació ben definida entre el color bru del dors i el blanc de les parts inferiors Pep Garcia Garcia És el més petit dels mustèlids la longitud del cos cap inclós és de 150-250 mm a les Balears, de 170-260, la de la cua és de 30-70 mm a les Balears, 50-100 la longitud del peu posterior és 23-40 a les Balears, 27-40 i la de l’orella, de 9-19 mm El seu pes és de 45-…
Serp d’Esculapi
Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…
premi Muriel Casals de Comunicació
Comunicació
Premi atorgat anualment per Òmnium Cultural per distingir els professionals de la comunicació que hagin contribuït a prestigiar l’ús de la llengua catalana i a projectar la cultura dels Països Catalans.
S’atorga des del 1980 Inicialment, i fins el 2009, rebé el nom de premi Òmnium de Ràdio i Televisió , l’any 2010 fou redenominat premi Òmnium de Comunicació i, finalment, el 2017 adoptà el nom actual en honor de Muriel Casals , que havia estat presidenta de la institució El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1980 Punt de vista , de Manuel Pont i Bosch Lliçons de català , de Rosa Victòria Gras 1981 no atorgat en categoria de ràdio Líders…
premi Carles Riba
Premi de poesia en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial Proa.
Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira , i rebé el nom de premi Ossa Menor , fins el 1958 El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1950 Llengua de foc , de Pere Ribot 1951…