Morfologia
La serp d’Esculapi (Elaphe longissima) és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals.
Antonio Bea.
Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm. El seu cap és estret i ben definit i té la pupil·la rodona. Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials. Les escates dorsals són llises i planes i es disposen en 23 fileres longitudinals enmig del tronc. Té de 205 a 248 escates ventrals, de vores fortament carenades, i de 60 a 91 parells d’escates subcaudals, amb l’escata anal dividida.
La coloració bàsica varia del cuir al bru oliva clar, més fosca a la part posterior del cos i, en general, prou uniforme. Presenta, però, una línia fosca als costats del cap i una taca clara al darrera; les escates dorsals presenten vores fines blanquinoses o una taca clara posterior a cada escata. La part inferior és de color groc clar o blanquinós, com també ho són els costats del coll i les escates supralabials. Els joves són més foscos que els adults, amb marques clares a la part posterior dels ulls, i presenten de quatre a set fileres de taques petites dorsals fosques, que constitueixen una mena de bandes transversal.
Biologia i ecologia
La serp d’Esculapi viu a llocs assolellats i oberts, com les clarianes i vorades de boscos caducifolis, els roquissars o les parets velles. Hom la troba a vessants orientats a migdia i en sòls ben drenats de tipus tou. És un animal actiu, diürn, no massa ràpid, però bon grimpador, sobretot d’arbres. Normalment evita indrets de calor excessiva i és, fins i tot, capaç de nedar. Més aviat agressiva, mossega quan se la manipula.
Els joves d’aquesta espècie mengen sargantanes, mentre que els adults es decanten cap als petits rosegadors, com ratolins o campanyols, però també poden capturar ocells, especialment si poden abastar algun niu gràcies a llur habilitat grimpadora. Ocasionalment, poden esdevenir constrictores.
El seu aparellament es produeix a l’estiu i a la tardor; la femella diposita de cinc a vuit ous, normalment (en casos més rars fins a quinze), a soques i troncs buits, esquerdes de roca o sota fullaraca; la posta té lloc correntment al juny o al juliol. Els ous tenen forma de pera, amb la closca apergaminada o blanquinosa, i mesuren 19-21 mm d’amplada per 36-43 mm de llargada. Es desclouen al cap d’uns dos mesos d’incubació i alliberen cries de 19 a 20 cm de llargada.
La hibernació dels individus, relativament prolongada, té lloc des dels mesos d’octubre o novembre fins a finals de març o primeries d’abril.
Aquesta serp presenta una actitud característica de defensa: quan hom se li acosta, adopta una posició de subjecció al substrat i fa un moviment de masticació. És la serp que, segons les representacions iconogràfiques, porta enrotllada en el seu bastó el deu grecoromà de la medicina, Esculapi.
Corologia
Àrea de distribució de la serp d’Esculapi (Elaphe longissima, en ratllat blau) i de la serp blanca (E. scalaris, en verd) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La serp d’Esculapi és present des d’Europa central fins al SW de l'URSS i, pel S, fins al País Basc, els Països Catalans i Grècia; també es troba a Turquia i al N de l’Iran. Defuig planes i grans altituds i escull localitats humides de muntanya mitjana. A les terres catalanes, només apareix al NE, on es troba en indrets d’altitud moderada, fins a 1000 m; es troba a localitats dels Prepirineus, però més especialment a la regió oriental humida i als punts més humits de les carenes costaneres, en alzinars montans i fagedes, i arriba fins al Montseny. De fet, la seva distribució real és encara incompletament coneguda, la qual cosa difícilment permet de caracteritzar el seu biòtop precís dins de la regió.