Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
De Scripturis patrum ad perfectam contemplativam vitam (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 214 De Scripturis patrum ad perfectam contemplativam vitam Foli 6v, amb la representació d’una Maiestas Domini , amb l’ametlla mística i el Tetramorf a la part inferior, un personatge agenollat s’inclina als peus del Senyor Arxiu Mas Aquest manuscrit, compost per 125 folis 11,70 × 14,80 cm escrits en lletra postcarolina, en tinta negra amb epígrafs, conté l’anomenada Theoria de Joan de Fécamp, encapçalada per l’habitual dedicatòria a l’emperadriu Agnès, vídua d’Enric III * García Villada * i P Bohigas * atribueixen a aquesta obra una cronologia…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, quela seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l…
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…
Radiologia
Patologia humana
En la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari s’utilitzen també sovint els exàmens radiològics que consisteixen bàsicament en la irradiació de la part del cos que es vol examinar amb radiacions Ròentgen, o raigs X, posant-hi al darrere una pellícula fotogràfica o una pantalla d’un material sensible a aquestes radiacions Com que els raigs X són absorbits en una proporció diferent pels teixits que travessen segons llur densitat, en la placa o la pantalla s’en registren amb diversa intensitat les radiacions que han travessat cada un dels teixits que formen la zona examinada En la diagnosi…
Gesses, sal i polsim
L’escàs desenvolupament edàfic Els processos edàfics dels deserts freds no difereixen fonamentalment dels que es donen als deserts càlids, encara que les particularitats climàtiques específiques dels primers altes temperatures del sòl a l’estiu, congelació del sòl a l’hivern, sequedat extrema i alta evaporació a l’estiu, humectació insuficient del sòl, etc comporten per una banda un grau més elevat de meteorització física mentre que per una altra limiten encara més els processos biològics del sòl Els més abundants són sòls poc desenvolupats amb una estructura feble, un contingut d’humus…
L'aigua com a recurs
L’aigua i la vida L’aigua és la substància que caracteritza principalment el nostre planeta, però la seva presència en estat no lliure s’ha detectat també en altres cossos celestes És un element essencial en els processos biològics que són a la base de la formació dels organismes vius, els quals són constituïts principalment d’aigua, lliure o combinada, és a dir, unida a altres elements El cicle de l’aigua L’aigua, com molts altres elements naturals, és sotmesa a un moviment continu En aquest cas el moviment té lloc de manera recurrent, per la qual cosa es pot parlar de cicle de l’aigua, que…
Matèria per a la vida
Els elements de la vida Els components químics vitals La vida es basa en estructures materials i és tenaç a l’hora d’augmentar-ne la complexitat Els sistemes vius han aconseguit una millora notable en guanyar organització en canvi de les despeses d’energia irrecuperable Sembla que la gran riquesa d’estructura làbil, pròpia de la vida, no hauria d’anar lligada necessàriament a una naturalesa material molt precisa Però, de fet, els elements químics possibles i a l’abast marcaren el camí Certs tipus d’àtoms entraren més fàcilment que altres en un procés de complicació material Com que no…
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…
Les pertusarials
Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina