Resultats de la cerca

Situació Petit castell del segle X enfilat al cim d’una penya, al Montsec d’Ares J Bolòs Castell al cim d’una penya que s’alça a l’extrem d’un serrat situat a mig vessant de la serra del Montsec d’Ares a 1 200 m d’altitud, damunt del poble de l’Ametlla Mapa 33-12290 Situació 31TCG198559 Des d’Àger hem d’agafar la pista que puja al Montsec Abans d’arribar al cim, surt a mà dreta una pista que cal seguir al llarg d’uns 6 km Quan el veiem a mà dreta, hi podrem arribar seguint la carena del serrat Uns 100 m abans d’arribar-hi, passem pel costat de les restes…

Situació Possible torre de guaita del terme primitiu de Castellví de la Marca, situada al cim de la carena de la Tossa Grossa ECSA - J Bolòs Torre situada al cim de la carena de la Tossa Grossa, al sud del poble de Montferri abans del 1917, Puigtinyós Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica sobre aquest sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud pel Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF636684 Per a arribar a la torre, cal seguir la carretera que va del poble de Montferri cap a Salomó Menys d’1 km després d’haver passat el trencall de Masllorenç, surt…

Situació Restes de la torre, molt malmesa i envoltada d’un recinte emmurallat que ocupava tot el cim del turó on es dreça el castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al costat i damunt del poble d’Estorm, en una roca prominent des d’on hi ha una bona panoràmica sobre la Noguera Pallaresa i sobre la vall del poble de Moror Mapa 33-12290 Situació 31TCG216617 Cal agafar la carretera que va a la Guàrdia de Noguera i continuar endavant en direcció a Moror i Alsamora Abans d’arribar a Moror, a mà dreta surt una pista que hi porta El castell és situat a la part alta…

És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments…

Els seus punts més elevats són l’Annapurna I 8078 m i l’Annapurna II 7937 m tots els cims que els volten sobrepassen els 7000 m el glaç hi és abundant, però no forma glaceres importants, puix que les valls són d’una gran profunditat pel seu peu passa el riu Kāli Gandaki resseguint una falla La base és formada per roques cristallines, principalment gneis, i a sobre hi ha calcàries del Paleozoic i esquists formats des del Cambrià fins al Cretaci Forma una barrera a les influències de les pluges i dels monsons L’Annapurna I fou el primer cim ascendit de més de 8000 m, expedició duta…

Soci del Grup Excursionista Malgratenc i membre del GAME, ha realitzat escalades a Montserrat, el Pedraforca, el Montsec, els Pirineus, Riglos, els Picos de Europa i els Alps, entre les quals destaquen l’integral de Peuterey al Mont Blanc, l’esperó Walker de les Grans Jorasses, la Cima Grande di Lavaredo, i dos intents fallits a les cares nord del Cerví i l’Eiger Ha participat en dues expedicions a l’Himàlaia assolí el cim de l’Everest amb Nil Bohigas i Jerónimo López 1988 i de l’Ama Dablam 1992 Des del 1999 és director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Gran coneixedor del Nepal, des del 1978 organitzà expedicions excursionistes de tresc en valls fins aleshores tancades als estrangers, com l’Alt Dolpo 1990, el Regne del Mustang 1992 i les valls de Nar i Phu 2002 Fou cap de nombroses expedicions a l’Himàlaia, entre d’altres, la primera expedició catalana que intentà l’ascensió a l’Everest 1982 Fou cap de l’expedició al Cho Oyu 1984, a l’Everest 1988, i de la primera ascensió catalana a l’Everest sense oxigen 1993, totes culminades amb èxit També organitzà…

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392…

Si els grans són d’un volum més gros, és anomenada pedra Quan en temps tempestuós es formen cumulonimbes, al seu cim, que acostuma a estar sempre a temperatures per sota dels 0°C, es formen capes de partícules de glaç els falsos cirrus , que en caure a través del núvol tempestuós determinen una congelació ràpida i compacta de l’aigua sobrerefredada, que dona lloc a la formació dels grans de calamarsa Els grans de calamarsa transparents provenen de la congelació de gotes de pluja o de volves de neu mig foses, mentre que els semitransparents o translúcids provenen o bé de grans de…

Fill d’Iaḫdunlim, fugí a l’estat d’Iamḫad Alep després de l’assassinat del seu pare i de l’ocupació del regne per part de Šamši-Adad I d’Assíria Amb l’ajut, però, del seu sogre Iarimlim I, rei d’Alep, aconseguí de foragitar del tron Iasmaḫ-Adad, fill del sobirà assiri Sotmeté l’alta Mesopotàmia, derrotà a Sagaratim vall del Khabur els benjaminites o iaminites, amorites com ell, i aconseguí que Mari arribés al cim del seu poder Mantingué excellents relacions amb Iamḫad i amb Babilònia, ja que era situat al bell mig de les rutes comercials que anaven del golf Pèrsic al N de Síria…