Situació
Restes de la torre, molt malmesa i envoltada d’un recinte emmurallat que ocupava tot el cim del turó on es dreça el castell.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell són situades al costat i damunt del poble d’Estorm, en una roca prominent des d’on hi ha una bona panoràmica sobre la Noguera Pallaresa i sobre la vall del poble de Moror.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG216617.
Cal agafar la carretera que va a la Guàrdia de Noguera i continuar endavant en direcció a Moror i Alsamora. Abans d’arribar a Moror, a mà dreta surt una pista que hi porta. El castell és situat a la part alta del poble. (JBM-FFLI)
Història
L’any 1099 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà dotà la canònica de Mur amb el terme d’Estorm.
En el fogatge de 1365-70 Estorm, al costat de Vilamunera, consta com a propietat de Guillem de Berga, i en el del 1381, de F. de Perves. Des de la darreria del segle XVII i fins al començament del XIX, pertanyé als Portolà, barons de Castellnou de Montsec. (PBM)
Castell
Es tracta d’un castell format per una torre i un recinte que s’estenia pel planell que hi ha al cim del turó. La torre és de planta circular. Té un diàmetre extern, al nivell inferior, de 4,8 m. El gruix del mur és de 140 cm. El primer trespol, on hi devia haver la porta, és a uns 5 m del sòl exterior (actualment tota la part inferior és reomplerta). Uns 4,5 m més amunt hi ha un regruiximent del mur, que ha de correspondre a un altre sostre de fusta. La torre, per damunt d’aquest punt, encara té una alçada d’uns 3 m més. Potser encara hi havia un altre pis. Ara té, però, una alçada total de només 12 m. Podem assenyalar també que, com s’esdevé en moltes d’aquestes torres, el compartiment inferior de l’edifici no era clos per una falsa cúpula sinó per un embigat de fusta.
Com hem dit, la porta devia estar a uns 5 m del terra; desgraciadament no s’ha conservat. En aquest mateix nivell hi ha dues espitlleres que s’obren al costat nord-occidental; a partir d’un punt interior proper prenen orientacions diferents (en aquest aspecte recorden les del castell d’Alós, a la comarca de la Noguera, encara més evidents. Fité, 1986b, pàg. 51). A l’interior, en aquest cas, són acabades amb un arc adovellat (contràriament, per exemple, al que s’esdevé a Puigcercós); a l’exterior, en canvi, són rectangulars, tancades amb una llinda. Per damunt del segon trespol, en el tros de mur que s’ha conservat, també es pot veure una espitllera, semblant a les dues inferiors, però amb l’arc encara més gran; així mateix, s’endevina l’existència d’una altra espitllera al costat seu.
Els murs són fets amb carreus poc treballats, lleugerament escairats, amb formes de vegades força allargades (per exemple, 15 cm d’alt × 30 cm de llarg) i de vegades més quadrades. Amb tot, resten força ben arrenglerats en filades.
Al costat meridional de la torre hi havia un petit recinte, com se sol esdevenir en aquest tipus de fortificacions. Aquest clos murallat ocupava tot l’espai del cim del turó del castell no ocupat per la torre. Tenia una llargada que oscil·la entre els 9,5 i els 7 m, de nord a sud, i una amplada d’uns 7 m, d’est a oest. El mur perimetral que s’endevina en algun lloc té un gruix de 80 cm. Al costat nord-oest de la torre hi ha un vall segurament artificial.
Podem datar aquesta torre, en principi, cap a la primera meitat del segle XI. La seva principal funció devia relacionar-se amb el poble que es construí al seu peu. (JBM-FFLl)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 389 i 1 418
- Fité, 1986b, pàgs. 69-71
- Buron, 1989, pàgs. 197-198.