Resultats de la cerca

El 1958 es matriculà com a estudiant de cant a l’Escola Coral de Ràdio França Posteriorment estudià piano i direcció coral Tingué com a mestre, entre d’altres, J Jouineau, de qui fou assistent entre el 1968 i el 1973 Parallelament inicià una intensa tasca docent al Conservatori d’Argenteuil i fins el 1974 dirigí la Coral Vittoria, que havia fundat un any abans El 1978 creà el Conjunt Vocal Michel Piquemal, amb el qual s’especialitzà en el repertori de música antiga, amb incursions en les composicions del segle XX Més tard exercí de professor de l’Escola de Ràdio França i del…

Es tenen dades d’un operista anomenat Rossi que treballà a Milà i que fou, a més, organista i mestre de capella Posà música a dos llibrets de Carlo Torre La ricchezza schernita 1658 i L’Arianna 1660 En 1669-72, un altre compositor italià, conegut per "Don Francesco Rossi", era mestre de capella al Conservatori de Nàpols De la seva producció musical només s’ha conservat l’oratori La caduta de gl’angeli , dos salms per a quatre veus amb violins i la cantata Vanne, foglio volante El 1697, un altre músic anomenat Rossi era mestre de capella al Conservatori de Venècia i…

De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del …

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta,…

Estudià a Lodi amb Pietro Rizzi i posteriorment al Conservatori de Milà Treballà com a codirector amb A Masini al Teatro Filodrammatico de Lodi i després com a professor de cant al Conservatori de Milà 1850-75 Entre els seus alumnes cal esmentar cantants com E Albani, G Aldigheri, E Barbacini, M Lagrange o Teresa Stolz Publicà algunes obres teòriques, entre d’altres, estudis per a veu i un tractat sobre l’art del cant Lamperti tingué dos fills que també estigueren relacionats amb el món de la música El més gran, Giuseppe Milà 1834 - Roma 1899 treballà com a empresari…

El 1963 inicià els estudis de piano, i dos anys més tard ingressà al Conservatori de Tòquio, on prosseguí la seva formació pianística i estudià cant El 1969 anà a la Universitat d’Arts de la capital japonesa per seguir estudis de direcció orquestral El 1970 guanyà un premi al Concurs Internacional Min On i dirigí l’Orquestra del Conservatori Posteriorment fou assistent de S Ozawa a l’Orquestra Filharmònica del Japó El 1972 es traslladà a Berlín, on fou deixeble d’A Rubinstein i on guanyà el Primer Premi del Concurs Karajan Des d’aleshores ha treballat amb regularitat…

Estudià al Conservatori de Munic i a Leipzig i el 1919 debutà a Bucarest Posteriorment dirigí a Leipzig 1922-23, Rostock 1923-25 i Cluj 1927-28 El 1928 tornà a Bucarest, on fou director de l’orquestra de l’Òpera, càrrec que exercí en 1928-32 i en 1936-44 També en fou director musical del 1929 al 1932 i del 1934 al 1936 Entre el 1936 i el 1944 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Bucarest i en 1941-44 fou professor de direcció al conservatori de la capital romanesa Després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Roma, on del 1945 al 1947…

Estudià piano, orgue i violoncel al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Leningrad, on obtingué el primer premi de piano De retorn a Polònia, i després d’haver cursat composició al Conservatori de Cracòvia, debutà el 1960 a l’Òpera de Cracòvia, de la qual fou director artístic 1962-69 Entre el 1969 i el 1973 dirigí l’Orquestra de la Radiotelevisió Polonesa, amb la qual feu diverses gires El 1972 debutà al Metropolitan de Nova York amb La dama de piques , i a partir d’aleshores desenvolupà una carrera…

Es formà al Reial Conservatori de Toronto, on el 1945 obtingué el primer premi de composició Poc després fou contractat com a assistent de direcció al departament d’òpera del mateix centre Entre el 1947 i el 1955 dirigí i impartí classes de direcció al Conservatori de Peabody Baltimore i entre el 1950 i el 1955 dirigí l’Orquestra Simfònica de York Pennsilvània El 1953 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Liverpool, càrrec que ocupà fins el 1957 Aquest darrer any es traslladà a Manchester, on romangué deu anys en qualitat de director de l’orquestra de…

Entre el 1916 i el 1923 estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà amb P Rougnon i I Philipp, entre altres mestres Fora del centre, amplià la seva formació amb N Gallon, A Bloch i Ph Gaubert El 1923 guanyà el primer premi en un concurs per a fagotistes i del 1925 al 1930 fou director de música del Théâtre de l’Atelier L’any 1927 creà el Trio d’Anches, a París, i combinà les actuacions en conjunts de cambra i les collaboracions amb grans orquestres, com l’Orquestra Nacional de França, la de l’Òpera de París o la de la Societat de Concerts del Conservatori…