Resultats de la cerca

Amb Can Batlló, a l’Eixample actualment Escola Industrial i Can Batlló, al barri de la Bordeta Sants, és un dels tres grans conjunts històrics fabrils de Barcelona Els Ricart, una de les famílies d’industrials del tèxtil més prominents des de mitjan segle XIX fins al principi del segle XX, hi bastiren una gran fàbrica d’estampació una de les primeres per procediment mecànic a Catalunya, que, amb les de filatura al Raval de Barcelona i de tissatge a Manresa, conformaven l’empresa El projecte anà a càrrec de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet , que el presentà el 1853, i la construcció es…

Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…

La pèrdua de les darreres colònies el 1898 esdevingué simbòlica de la decadència del país i del rebuig que aquesta provocava en el grup Hom sol incloure-hi, entre els membres més representatius, els escriptors Azorín i Miguel de Unamuno, el novellista Pío Baroja, el filòsof Ramiro de Maeztu, el poeta Antonio Machado i el dramaturg Jacinto Benavente Amb menys freqüència, hi són citats també Ramón María del Valle-Inclán, i els poetes Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez Hom hi associa pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana El concepte de generació,…

Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el…

Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…

L’edifici Només resta l’església de planta basilical de tres naus, encapçalada per un absis i dues absidioles de planta semicircular Les naus consten tan sols de dos trams i són tancades per una façana moderna que té un campanar de cadireta de dos ulls La nau central és coberta per una volta de canó seguit més alta que els absis, amb una finestra de doble esqueixada i dos ulls de bou a la façana est Les naus laterals i les absidioles no són simètriques Els absis són coberts amb volta de quart d’esfera i tenen una finestra de doble esqueixada al centre del mur L’exterior de l’església no…

Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort —actualment Teatre de l’Òpera de Viena—, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per…

El seu extens terme, el major del país, correspon fonamentalment a la vall alta del riu Magre que forma l’eix del municipi, a la qual s’afegeix el vessant esquerre del Cabriol límit meridional Forma el sector oriental de l' altiplà de Requena , nucli de la comarca, limitat de N a s per les serres d’El Tejo 1 251 m alt, de les Cabrelles 963 m i de Martès 931 m als Tres Mojones Més de la meitat del territori no es conrea i és ocupat en gran part per masses de pins que formen importants boscs El 1989, el municipi de Requena encara dedicava el 49% de la seva superfície a l’agricultura, sobretot…

Situació Absis d’aquesta petita església, antiga casa monàstica i més tard priorat, dependent de Santa Maria d’Alaó MÀ Font Aquesta església, seu d’un fugaç monestir, és situada al llogaret del mateix nom, emplaçat a uns 950 m d’altura, entre els barrancs del Sas i del Riu que drenen aquest territori vers la Valira Mapa 32-11 251 Situació 31TCG084864 MAF-XFG-JBP Des de Sant Miquel de Ribera de Vall s’ha de continuar la carretera Un quilòmetre i mig més amunt es troba, a la dreta, l’indicador que mena a Sant Martí de Sas La clau de l’església és a casa Rei MAF-XFG-JBP Història Aquest antic…

Cap de comarca, l’Alcora Es troba situada al S de l’Alt Maestrat i a l’E de la ratlla d’Aragó la rambla de la Viuda, afluent del Millars, la separa, a l’E, de la Plana Alta i la serra del Carbo i els serrats que divideixen les conques del riu de Vilamalefa, i del riu de Llucena, al S i a l’W Aquests serrats són, a més, fronteres lingüístiques entre l’Alt Millars, zona de parla castellana, i l’Alcalatén, de parla catalana L’eix de la comarca és el riu de Llucena El terreny és secundari, llevat d’una part quaternària a l’Alcora, format principalment per roques calcàries i margues juràssiques i…