Resultats de la cerca
Es mostren 1479 resultats
Kuwait 2013
Estat
A mitjan març, el Parlament va aprovar una llei per naturalitzar uns 4000 dels més de 100000 apàtrides que viuen al país i que no poden beneficiar-se gratuïtament de cap dret ni de cap servei públic educació i salut Anomenats bidun ‘sense papers’, no són descendents dels àrabs que poblaven el país la dècada de 1920, quan el territori esdevingué protectorat britànic, i, per tant, no van obtenir la nacionalitat de l’emirat quan va esdevenir estat independent l’any 1961 D’altra banda, a mitjan abril, Mussallam al-Barrak, líder opositor i exdiputat, va ser condemnat a cinc anys de presó per…
Fundació Bancària “la Caixa”
Fundació creada l’any 2014 a partir de la reestructuració de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
La reorganització de l’entitat fou la resposta a l’aprovació pel govern espanyol de la Llei de Caixes a instàncies de la Unió Europea, que entrà en vigor el desembre del 2013 La Fundació Bancària “la Caixa” assumí íntegrament la gestió de l’ obra social de l’antiga caixa d’estalvis i en segregà els negocis bancaris a través de CriteriaCaixa , que gestiona les participacions accionarials del grup, constituïdes majoritàriament per CaixaBank El juny del 2014 se celebrà la primera reunió del patronat, format per quinze membres, del qual fou elegit el president Isidre Fainé i el director…
Simó de Guardiola i Hortoneda
Història
Política
Eclesiàstic i polític.
De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…
Universitat d’Alacant (UA)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior creada a Alacant el 1979.
Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les facultats amb què nasqué fossin les de Ciències i Filosofia i Lletres, a les quals s’…
Falange Española
Política
Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933.
Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment s’inscriví com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l’esquerra Al moment que José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, fundà, amb un nucli reduït d’amics, el moviment falangista hi havia altres grups d’extrema dreta la Comunió Tradicionalista , el grup d' Albiñana Sanz , Renovación Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista JONS Però fou aquest darrer grup el que influí sobre Falange, i ambdós…
Banc de Tarragona (1864-1881)
Les notícies d’aquest banc són molt fragmentàries L’autor només ha disposat dels documents publicats pel Butlletí Oficial de la Província de Tarragona , d’algunes referències de premsa barcelonina i d’algunes de contingudes al “Diario de Tarragona” Resten per aclarir moltes coses del que va ser el tercer banc d’emissió de Catalunya Nota de l’autor El banc d’emissió 1864-1874 Un Decret de 25 de juny de 1864 autoritzava la creació del Banc de Tarragona La concessió es feia a favor de cinc persones, dues de les quals passaran a la Junta de Govern Les altres tres eren Joaquim Rius i…
Santa Caterina de Barcelona

Convent de Santa Caterina segons un gravat de l’artista francès J. Blanchard
© Fototeca.cat
Convent
Convent de frares dominicans de Barcelona, situat a un extrem de l’avinguda de la Catedral, a l’indret del mercat de Santa Caterina i que ha donat nom al barri de Santa Caterina.
Fou el convent dominicà més important dels Països Catalans Fou edificat vers el 1243 s’hi traslladaren els frares establerts el 1221 amb Miquel Fabra prop del call jueu La personalitat de Ramon de Penyafort, frare d’aquest convent, i l’ajuda de Jaume I permeteren la construcció d’una gran basílica, l’anomenada catedral dels frares , la més important de Barcelona després de la seu i de Santa Maria del Mar Era un edifici gòtic, amb moltes capelles radials, una gran rosassa i una portalada ricament esculpida, i un campanar acabat com el de Sant Feliu de Girona Al seu costat fou construït el gran…
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà…
padró
Dret administratiu
Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada.
En l’actual legislació de l’Estat espanyol, tota persona, fins i tot els estrangers que visquin habitualment en el territori de l’Estat espanyol, han d’ésser empadronats en un sol municipi, i és sempre vàlida la darrera inscripció quan n'hi hagi més d’una Amb l’entrada en vigor de la llei 4/1996 reguladora de les bases del règim local, es modificà el reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals i s’establí un nou sistema de gestió pel qual restaren suprimides les renovacions del padró a partir d’aquell any La darrera actualització es realitzà l’1 de maig de 1996 A…
José de Ezpeleta y Galdeano
Història
Militar
Militar, primer comte d’Ezpeleta de Beire (1797).
Intervingué en diverses accions al nord d’Àfrica, a l’Alger, i més tard s’establí a Nueva España actual Mèxic, on fou nomenat inspector general de les tropes Posteriorment fou destinat a Cuba, on ocupà el càrrec de governador interí de l’Havana i capità general de l’illa de Cuba 1785-89 i conformà el reglament per a comissaris i jutges pedanis de camp Fou ascendit a mariscal de camp i un decret del 1789 el nomenà virrei, capità general de Nova Granada 1789-97 i president de la Reial Audiència de Santa Fe, on féu construir grans obres públiques i promogué institucions i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina