Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…
séquia reial del Xúquer

Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
Baikal
Llac
Llac de la Sibèria (Rússia), que s’allarga des del sud-oest al nord-est i s’estén des del 52° fins a 56°N de latitud i des de 104° fins a 110°E de longitud.
Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de…
Atzeneta del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, estès a banda i banda del riu de Montlleó, a la regió muntanyosa de Penyagolosa.
La part més occidental del terme és accidentada per la serra de la Nevera, d’on davalla la rambleta d’Atzeneta , que desemboca al riu de Montlleó per la dreta poc després del seu aiguabarreig amb la rambleta de Benafigos La part central del terme, on es troba assentada la vila, és una zona plana d’uns 400 m d’altitud La part oriental, a l’esquerra del riu Montlleó, on hi ha la caseria de Meanes, es troba gairebé separada de la resta del municipi La part muntanyosa és coberta de pinedes i brolles, i de petits grups d’alzines A la plana hi ha 2960 ha de pasturatges, la major part de propietat…
Icària
Illa
Illa imaginària on Étienne Cabet situà l’acció de la seva novel·la filosòfica Voyage en Icarie, descripció d’un país en el qual hom practicava el comunisme, que despertà un gran entusiasme entre la classe obrera de França en el decenni de 1840-50.
El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat novembre del 1847 - març del…
Juan Domingo Perón
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu destituir arran…
nomarca
Història
Cap d’un nomós, o província, a l’antic Egipte.
Al principi era un simple funcionari de la corona l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes, no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital Memfis, prop del rei La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” l’Alt Egipte era la zona més conflictiva, sense èxit, però A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual desembocà en el…
arianisme
Cristianisme
Doctrina religiosa professada per Ari i els seus deixebles al segle IV.
El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué excepcions en…
braquiòpodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats formada per individus marins, bentònics, que viuen fixos sobre el fons fins a grans profunditats.
Externament s’assemblen als lamellibranquis, raó per la qual hom els anomenava molluscoides Aquesta confusió prové de l’existència d’una conquilla bivalva, les dues valves de la qual, a diferència de les dels lamellibranquis, són situades l’una al ventre i l’altra al dors, no són unides per lligaments i poden o no presentar xarnera La valva ventral o peduncular, que sol ésser més gran i més còncava que la dorsal o braquial, es prolonga sovint en un àpex foradat, que dóna pas al peduncle fixador, carnós La conquilla és recoberta per un periòstrac que envolta les capes alternades de quitina i…
Funció dels urèters. Ompliment de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina