Resultats de la cerca
Es mostren 2473 resultats
Domènec Sert i Rius
Arts decoratives
Fabricant de tapissos.
Fill d’un teixidor Francesc Sert i Artés, fou president del Foment del Treball Nacional i de la Diputació de Barcelona Amb el seu germà Josep Sert i Rius Barcelona 1840 — 1895 fundà una important fàbrica de tapissos Fou pare del pintor Josep Maria Sert i Badia , de Domènec Sert i Badia Barcelona 1866 — 1952, diputat a corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional, casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu, i de l’hereu Francesc de Paula Sert i Badia Barcelona 1863 — 1919, al qual fou atorgat el comtat de Sert 1904, pare de Josep Lluís Sert i López
Máximo San Miguel de la Camara
Geologia
Geòleg.
Llicenciat i doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid El 1911 passà a encarregar-se de la càtedra de geografia física i geologia dinàmica de la Universitat de Barcelona El 1942 es traslladà a Madrid, d’on fou vicerector i degà Fou director del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1956-61 Ocupà la plaça de conservador de petrografia del Museu Martorell i la de director de l’Institut Geològic de la Diputació de Barcelona, on treballà en la confecció dels mapes geològics a escala 150 000 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fundador i director de l’Instituto…
Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia
Pintura
Pintor.
Format a Ginebra, Munic i la Llotja de Barcelona Fou deixeble de Fèlix Mestres Exposà per primera vegada el 1918, i més tard en certàmens de Madrid, Pittsburgh i Toronto Residí un quant temps a San Francisco de Califòrnia, Bogotà i Medellín Especialitzat en el retrat acadèmic, tenen més interès, tanmateix, els seus interiors amb figura, sovint al contrallum S'autosituà en una escola catalano-valenciana Pintà el mural La boda dels reis Catòlics 1927 a la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat El 1939 la diputació de Barcelona li encarregà el retrat del general Franco Fou acadèmic de…
Antoni Alberdi i Aguirrezábal
Música
Orguener i compositor basc.
Fill del també orguener Lope Alberdi , collaborà amb el seu pare als tallers de Barcelona Fou deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona S’associà després de la guerra civil de 1936-39 amb Organería Española SA d’Azpeitia Guipúscoa, i construí així una bona part dels orgues a Catalunya entre els anys 1945 i 1975 Es mostrà partidari de l’estètica romàntica i gens favorable a les restauracions dels orgues històrics Com a compositor fou deixeble del mestre Manuel Burgès Compongué, entre altres obres, Ballets catalans , Cançons de nois , Recitados de piano i una Simfonia Basca per a…
,
Francesc Julià i Perelló
Història
Republicà.
Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la creació d’…
Manuel Henrich i Girona

Manuel Henrich i Girona
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Política
Edició
Impressor i polític.
Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la diputació de Barcelona i…
Lluís Cuspinera i Font
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1970 Fins l’any 1984 treballà associat amb JM Botey i A Bosch Actualment manté la seva collaboració amb aquest darrer Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus Museu Nacional d…
Joan O’Neille i Rossinyol
Literatura catalana
Autor i crític teatral i poeta en llengua castellana.
Com a pintor, i també en l’obra literària, intentà una mesurada adaptació del romanticisme Poesías , 1853 Al seu Tratado de Paisaje 1862, acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 El 1879 elevà a la Diputació Balear una memòria sobre la situació del Teatre Principal de Palma Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caràcter eclèctic Dirigí el diari carlí “La Almudaina…
Josep Alfons Anguera Alpert
Ciclisme
Ciclista de pista.
Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial del 1987 per…
Obiols
Parròquia
Disseminat i antiga parròquia de Sant Vicenç del municipi d’Avià (Berguedà).
L’església, situada en una plataforma a la dreta del Llobregat, és esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll Té una base preromànica, potser d’època visigòtica a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702 hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular Fou capgirada en època romànica segles XII-XIII, i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació provincial de Barcelona en 1959-62 Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca Prop de l'església, sobre un turó, hi ha restes del que havia de ser una torre de defensa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina