Resultats de la cerca

L’Observatori de Neologia OBNEO, dirigit per la doctora MTeresa Cabré, analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant pel que fa al català com al castellà La tasca d’aquest grup de recerca consisteix a disposar d’un corpus de neologia de gran difusió en ambdues llengües, corresponent al buidatge de textos escrits i textos orals descriure i analitzar els recursos d’actualització del seu lèxic difondre periòdicament les noves creacions lèxiques i contribuir a l’actualització del lèxic contingut en diccionaris de llengua general, i promoure i organitzar…

Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…

Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa…

Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano…

Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és…

Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista 1920, formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la collaboració de Joan Estelrich 1920, i a Amsterdam, en collaboració amb Feliu Elias 1922 Participà en la constitució d’Acció Catalana 1922, contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sotssecretari d’economia del primer govern de la República Espanyola…

Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer…

Entrà a formar part de la capella de música de la Christ Church de Dublín El 1844 esdevingué organista d’aquella església i alhora del Trinity College, on començaren els seus vincles amb l’ensenyament universitari Es llicencià i posteriorment 1851 es doctorà en música, i el 1861 esdevingué professor a la universitat Durant bona part de la seva vida fou director de corals, de primer de tipus universitari, una tasca que compaginà amb l’exercici de les organisties El 1862 es convertí en organista a la catedral de Saint Patrick, un dels llocs més preuats de tot Irlanda El 1873 fou…

Amplià estudis a Frankfurt, on el 1977 es llicencià en pedagogia musical i composició per l’Escola Superior de Música, i el 1979 es doctorà a la Universitat Goethe Des del 1992 és titular de musicologia a la Universitat de Salamanca Especialista sobre l’Escola de Viena, és autor de Forma y estructura en la música del siglo XX 1995 i La Música del siglo XX Modernidad y emancipación 2000, i d’un gran nombre d’articles Compositor prolífic, algunes de les seves obres són Concierto lusitano , per a trompeta i orquestra 1985, Kronometría , per a orquestra de cambra 1997, i Poema para…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Bonn 1922 i es llicencià en teologia a la de Marburg 1924, centre on també assistí a lliçons de musicologia amb Hermann Stephani Exercí de sacerdot a Colònia 1926-32, fou vicepresident del Consell de l’Església Evangèlica 1951, organitzador del Festival de Música Religiosa Alemanya a Berlín 1937 i responsable de Nou llibre d’himnes evangèlics 1949 A partir del 1935 fou professor de música litúrgica a l’Escola Superior d’Educació Musical i de Música Religiosa de Berlín -des del 1945, Escola Superior de Música-, on esdevingué professor…