Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
Tuerlinckx
Música
Família de fabricants d’instruments originària dels Països Baixos.
Jean Arnold Antoine Tuerlinckx Aarschot, Brabant 1753 - Mechelen, Brabant 1827 en fou el primer membre Fill d’un rellotger que era clavicembalista aficionat, començà a fabricar instruments a divuit anys El 1782 s’establí a Mechelen com a fabricant d’instruments de vent de fusta Amb el temps guanyà fama, amplià el negoci i arribà a tenir dos tallers, un per a instruments de metall i l’altre per a instruments de fusta També feu incursions en el món de l’edició musical A partir del 1820, però, l’aparició d’instruments més barats el perjudicà, i la seva empresa començà a declinar El seu fill gran…
Bösendorfer
Música
Firma austríaca de fabricants de pianos fundada per Ignaz Bösendorfer (1796-1859).
Havent acabat l’aprenentatge amb Joseph Brodmann, el 1828 Bösendorfer obtingué dels magistrats vienesos el permís per a obrir el seu propi taller La fama internacional li arribà quan F Liszt començà a utilitzar els seus pianos per la resistència que tenien a la seva manera de tocar El 1859 Ludwig Bösendorfer 1835-1919 succeí el seu pare al capdavant del taller per manca d’hereus, però, l’any 1909 vengué la companyia a Carl Hutterstrasser En aquell moment el taller restringia la seva producció a 400 pianos l’any El 1927 la firma obtingué el Grand Prix de l’Exposició Internacional…
Johann Philipp Kirnberger
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der…
Sanfermines

Entzierro durant els Sanfermines (2010)
(CC BY-NC 2.0) Globovisión
Folklore
Festes de Pamplona (Navarra) dedicades a Sant Fermí.
D’origen medieval, se celebren del 6 al 14 de juliol, i hi concorren els actes de devoció al sant, patró de Navarra, les fires i la tauromàquia Les celebracions consten de diversos rituals i activitats, entre els quals cal esmentar el txupinazo o chupinazo , coet que assenyala l’inici de les festes a les 12 del dia 6, processons, balls i càntics, sovint tumultuosos i pintorescos, tals com l’ struendo o estruendo consistent a fer el màxim soroll possible amb tambors i altres instruments, i l’ entzierro o encierro , la principal atracció de les festes, durant el qual es tanca una part de la…
Claudio Scimone
Música
Director d’orquestra italià.
Deixeble de C Zecchi, D Mitropoulos i F Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg 1975-93, Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A Vivaldi i G Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L Cherubini, G Pacini, M Clementi i altres compositors italians El 1968 es feu càrrec de la…
Manuel Serrano y Sanz
Historiografia
Historiador i catedràtic castellà.
Estudià a Sigüenza i a Madrid Es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres El 1889 entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a la Biblioteca Nacional i als arxius d’Indias i de Simancas El 1905 guanyà per oposició la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Saragossa i morí quan preparava el discurs d’entrada a l’Acadèmia de la Història És autor de molts treballs sobre història d’Amèrica, cosa que li féu guanyar fama d’americanista en tota l’Amèrica Llatina, i també féu molts estudis sobre personatges i temes de la història de la literatura…
Sergi de Radonež
Religions orientals
Monjo i fundador rus.
Fill de boiars, inicià ~1334 una vida eremítica als boscs prop de Radonež, on la família s’havia traslladat el 1328 Esdevingut monjo 1337, canvià el nom de Bartomeu pel de Sergi i fundà, vers el 1340, el monestir de la Santíssima Trinitat, a uns 60 km de Moscou, a Sergijev Posad, on esdevingué sacerdot el 1344 Posteriorment fundà encara diversos monestirs del Salvador, a Moscou 1358, de la Mare de Déu, a Moscou 1370, de l’Epifania, a Kolomna 1385, etc Defensor de la unitat russa entorn de Moscou, acomplí diverses missions de pau, a Rostov i R'azan, i treballà per l’alliberament de Rússia del…
Renata Tebaldi

Renata Tebaldi
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Formada al Conservatori Arrigo Boito de Parma, debutà a Rovigo 1944 amb el paper d’Elena a Mefistofele Toscanini la trià per al concert de reinauguració del Teatro alla Scala 1946 hi cantà sovint 1949-54 i 1959 i actuà per tot el món Londres, 1950 Nova York, 1954 i assolí una gran fama amb un ampli repertori verdià i verista Al llarg de la seva carrera enregistrà una trentena d’òperes completes, sovint amb Mario del Monaco , i una quinzena de discos de recitals Actuà amb regularitat a la Scala de Milà 1949-54 i fou membre estable de la Metropolitan Opera House de Nova York…
,
Abraham ben Meir ibn ‘Ezra
Literatura
Escriptor hebreu educat a Còrdova.
Fugí d’Al-Andalus amb motiu de la intolerància dels nou vinguts almohades i viatjà per Europa i per l’Àfrica del nord S'adonà del profund desnivell existent entre les aljames de la península i les de la resta d’Europa, i en els seus viatges es convertí en transmissor de la cultura científica àrab al nord i al centre d’Europa Escriví diverses obres en llatí, com els Fundamenta tabularum astronomicarum 1154, que és una recensió molt ampliada de les Tabulae Pisanae, i un Tractat sobre l’astrolabi planisfèric ~1160 Però la seva fama és deguda a les nombroses obres científiques, en…
Vicent Garcia i Velcaire
Música
Músic.
Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina