Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Primer viatge oficial del president Puigdemont a l’estranger
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita Flandes Bèlgica en el que és el seu primer viatge oficial fora de Catalunya, de tres dies de durada del 30 d’abril al 2 de maig Puigdemont es reuneix amb el president de Flandes, Geert Bourgeois, el qual defensa el dret a l’autodeterminació, el president del Parlament federal belga, Siegfried Bracke, i l’alcalde d’Anvers i líder de la Nova Aliança Flamenca, Bart de Wever Acompanyen el president el conseller Raül Romeva i el representant permanent de la Generalitat davant de la Unió Europea, Amadeu Altafaj
soviet
Política
Dret constitucional
Assemblea política legislativa de l’URSS (1917-91).
Hi havia un soviet suprem a cadascuna de les repúbliques federades i un soviet suprem federal, compost de dues assemblees el soviet de les nacionalitats i el soviet de la unió El soviet de les nacionalitats era integrat per 750 membres 32 per república federada, 11 per república autònoma, 5 per oblast i un per okrug , i el de la unió per 750 membres Ambdues assemblees eren elegides per sufragi universal per un període de cinc anys, bé que les candidatures eren úniques i designades pel Partit Comunista Exercien el poder legislatiu i nomenaven, entre els seus membres, els…
Württemberg
Geografia històrica
Antic estat de l’Alemanya meridional, regit pels comtes de la casa de Württemberg, que obtingueren la dignitat reial el 1805.
La monarquia fou enderrocada el 1918, i el país es convertí en una república parlamentària d’una sola cambra 1919 la direcció del govern fou assumida per un president Després de la presa del poder pels nazis, Württemberg fou incorporat al Reich Després de la Segona Guerra Mundial, fou dividit en dos länder o estats Württemberg-Hohenzollern , que corresponia a la zona meridional i que fou ocupat pels francesos, i Württemberg-Baden , al N, ocupat pels EUA El 1951, després d’un referèndum, ambdues zones formaren, amb l’antic estat de Baden, el land de Baden…
Vladimir Prelog
Química
Químic bosnià, naturalitzat suís.
Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy…
Carlo Cattaneo
Economia
Historiografia
Política
Polític, historiador i economista italià.
Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…
Eusebi Corominas i Cornell
Eusebi Corominas i Cornell , carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà…
Béla Horváth
Literatura
Poeta hongarès.
Malgrat la seva fonda convicció catòlica, els anys trenta i quaranta s’oposà al comportament condescendent de l’Església hongaresa davant l’avançada del feixisme Després de la Segona Guerra Mundial visqué a Itàlia i a l’Alemanya Federal, on dirigí la revista “Látóhatár” ‘Horitzó’, òrgan literari de l’emigració hongaresa El 1962 tornà a Hongria La seva poesia, amb la qual volia seguir el model dels poetes franciscans del s XIII, és d’inspiració social i de llenguatge planer Els seus volums principals són Minden mozdulatlan ‘Tot és immòbil’, 1931, Szabadító angyal ‘Àngel…
Walter Hallstein
Política
Polític alemany.
Membre del partit democratacristià, fou secretari d’afers estrangers 1951-58 i presidí la comissió executiva de la CEE 1958-67, però dimití, en desacord amb la política nacionalista de De Gaulle Fou president del Moviment Europeu 1968-74 i membre del Bundestag 1969-72 Formulà l’anomenada doctrina Hallstein el govern alemany de la República Federal d’Alemanya trencaria les relacions diplomàtiques amb qualsevol estat, llevat de l’URSS, que reconegués la República Democràtica Alemanya, i insistia en la unitat d’Alemanya Aplicada a Iugoslàvia 1957 i a Cuba 1963, fou substituïda des…
Robert Triffin
Economia
Economista belga.
Graduat a la Universitat de Harvard, ocupà càrrecs en el sistema de la reserva federal, la Unió Europea de Pagaments i el Fons Monetari Internacional Nacionalitzat nord-americà 1942-77, estudià la teoria de mercats i les qüestions monetàries, contribuí a la teoria de la competència amb Monopolistic Competition and General Equilibrium Theory 1940 Dedicat al tractament de la liquiditat internacional, participà en la creació del Sistema Monetari Europeu 1978 Entre altres obres publicà Gold and the Dollar Crisis 1960, Our International Monetary System Yesterday, Today and Tomorrow…
Bloc Republicà Autonomista
Història
Organització política catalana fundada a Barcelona el 1915 per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar, Àngel Samblancat, David Ferrer i altres elements d’esquerra contraris a l’aliança amb els radicals d’Alejandro Lerroux.
En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista Es presentà a les eleccions generals d’abril del 1916 en coalició amb un candidat isolat, el doctor Jaume Queraltó Les eleccions donaren la majoria a la Lliga Regionalista i les minories al partit radical de Lerroux No reeixí tampoc en les eleccions provincials del 1917 En collaboració amb la Joventut Republicana de Lleida, dirigida per Humbert Torres i Lluís Companys, i altres membres de l’antiga Unió Federal Nacionalista Republicana,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina