Resultats de la cerca

Entre aquesta cala i la punta Grossa, que l’abriga pel nord, hi ha un nucli turístic La venda de sa Cala és esmentada ja l’any 1775 dins el quartó de Santa Eulària L’església parroquial Sant Vicent, edificada al començament del segle XIX, centra un reduït nombre de cases

Vida Fill del músic de capella Jacint Joncar La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autorn de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserva a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics, goigs, rosaris— En la…

Estudia al convent de Sant Bernardí de Siena de Petra, a Mallorca Entrà a l’orde dels menors l’any 1730, al convent de Santa Maria dels Angels de Jesús a les rodalies de Palma, on professà el 1731 i canvià el nom de Miquel Josep pel de Ginebró, més conegut per Juníper Probablement el 1737 fou ordenat de sacerdot Del seu primer ensenyament filosòfic al convent de Sant Francesc, es conserva un recull, del 1744, de sermons inèdits, Compendium scoticum , en català dialectal, que restà inèdit Continuà els estudis de teologia, a la Universitat Lulliana, on es doctorà el 1742, i en regentà la…

Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000 alumnes, a…

L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…

Consisteix en un tub cilíndric estret, proporcionat al diàmetre i a la llargària del tub que corona, la tapa del qual forada Pot estar soldat a l’exterior o a l’interior d’aquesta La seva funció és la d’aclarir la sonoritat tímbrica del joc Espigueta interior © Fototecacat/ Studi Ferrer

Part cabdal de l’instrument, posa en contacte tres elements subsidiaris els tubs -que hi reposen verticalment-, els terminals dels mecanismes de transmissió de les tecles -que hi arriben des dels teclats i la consola- i el vent -que hi penetra des de les manxes- Globalment el salmer es compon d’una gran caixa de fusta en forma de parallelepípede rectangular, amb mecanismes propis i amb la taula superior travessada per forats sobre els quals es colloquen els tubs Rep l’aire a pressió provinent de les manxes i tots els mecanismes de la consola, els quals, accionats degudament per l’organista,…

L’eliminació d’aquestes diferències d’afinació entre les notes enharmòniques, que en el cercle de quintes es representa fent-les coincidir en el mateix punt, redueix els teòricament infinits elements de la sèrie de quintes als dotze de l’escala temprada, operació imprescindible per a dur a terme l’afinació dels instruments de teclat La disposició de la sèrie de quintes en forma d’espiral s’utilitza per a representar els sistemes d’afinació justa basats en les quintes pures L’espiral permet expressar la manca de coincidència entre les notes enharmòniques i, per tant, la infinitud…