Resultats de la cerca
Es mostren 1767 resultats
la Vall de Laguar
Municipi
Municipi de la Marina Alta, enmig dels contraforts orientals de les serres prebètiques valencianes.
La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu…
Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins - CRAM
Zoologia
Entitat dedicada a la protecció del medi ambient i de les espècies que hi habiten.
El centre té els seus orígens en les activitats de voluntariat que el veterinari Ferran Alegre realitzà a partir de l’any 1991 No fou fins tres anys més tard 1994 que s’inaugurà oficialment a Premià de Mar el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya CRAMC, que es convertí en la primera entitat d’aquestes característiques a la Mediterrània L’any 1996, el centre es transformà en fundació i adoptà el nom actual, una ONG dedicada a la recuperació d’animals i ecosistemes marins, a la recerca i a l’educació, tot un referent a nivell nacional i internacional El 19 de març de 2011, s’…
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…
El Cup de Cal Mensa (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació A uns 30 m a llevant del Mas de Cal Mensa i a una alçada de 646 m, podem visitar un cup excavat a la roca arenosa, envoltat de camps de conreu de cereals i tapat per unes alzines Mapa 35-14362 Situació 31TCG800179 Hi porta un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei i que s’agafa enfront mateix del que mena a la Manresana Forat a la pedra Aquest cup destinat a guardar el most es va construir en una codina arenosa, té una forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,11 m i una fondària de 2,10 m, ja que conserva a la part inferior el forat de desguàs o…
El ratolí lleonat
El ratolí lleonat Apodemus flavicollis va ser citat per primer cop als Pirineus catalans per Jochen Niethammer l’any 1956 Aquesta citació no va ser reconeguda fins l’any 1999, amb la comprovació d’anàlisis genètiques d’exemplars del Montseny Ignasi Torre L’extensió dels estudis de petits mamífers de la darrera dècada del segle XX en molts espais naturals del nostre territori va permetre la identificació d’una espècie de rosegador fins aleshores desconeguda a Catalunya el ratolí lleonat Apodemus flavicollis La seva distribució al Principat, com a la resta de la península Ibèrica, era…
La cloïssa asiàtica
La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea ha envaït gairebé tots els països temperats des del sud-est asiàtic L’adult fa entre 2 i 5 cm Les valves, de color lleugerament lila a l’interior, mostren per fora un color bru més o menys groguenc amb costelles concèntriques ben evidents Cristian R Altaba La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea pertany als corbicúlids Corbiculidae, una família que té una àmplia distribució als països tropicals i la major part d’Euràsia, però que mai no havia arribat al territori català Relacionada amb els esfèrids Sphaeriidae, comparteix amb aquests el seu caràcter…
Els capròmids: el coipú
El coipú Myocastor coipus és una espècie sud-americana que hom cria en granges i que eventualment es pot trobar en llibertat Xavier Ferrer El coipú és una espècie pròpia d’Amèrica del Sud, per bé que, a finals del segle passat, va ésser introduïda a Europa a França, concretament per tal de criar-la en granges a causa del valor econòmic de la seva pell i de les seves incisives Actualment, és àmpliament introduïda a Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica En ésser una espècie allòctona, presenta pocs enemics naturals, per la qual cosa els exemplars que s’escapen de les granges tenen…
Sant Martí del Mas Perpinyà (Pardines)
Art romànic
Situació Aquesta petita capella es troba adossada al mas que li ha donat nom Tot just a l’entrada del terme de Pardines, enfront del mas Vinyes, surt una pista, a mà dreta, la qual, en poc més d’1 km porta al veïnat de l’Orri, del qual forma part el mas Perpinyà Mapa 256M781 Situació 31TDG343846 APF-JAA Història La capella de Sant Martí, de la qual no hi ha notícies concretes, és situada al costat del mas Perpinyà La seva història deu estar totalment lligada a la d’aquest mas i de la família, o famílies, que l’han habitat Devia ésser una capella de vila o mas important, sense cap…
Can Guixó (Pontons)
Art romànic
Situació Masia o casa forta de característiques semblants a la veïna de Cal Rei ECSA - J Bolòs Casa forta situada al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, prop de les torres de Cal Xamanet i de Cal Rei Mapa 35-16419 Situació 31TCF744868 Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna Si seguim la carretera de Santes Creus, molt poc més enllà veurem Can Guixó JBM Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta casa…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina