Resultats de la cerca
Es mostren 17385 resultats
Arnaldo da Brescia
Cristianisme
Canonge augustinià.
Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’…
Francisco Ruf Giménez
Atletisme
Atleta.
S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs…
Paul Haas
Futbol
Directiu de futbol.
Fou el tercer president de la història del FC Barcelona A diferència dels seus antecessors, no havia participat en la fundació del club i no havia estat ni era jugador Ocupà el càrrec entre el 5 de setembre de 1902 i el 17 de setembre de 1903 Durant el seu mandat el Barça es retirà de la Copa Macaya i creà la Copa Barcelona, torneig que guanyà en la seva única edició i que donà pas al Campionat de Catalunya Introduí el rugbi com a nova modalitat dins el club Fou un dels impulsors de l’Associació de Clubs de Foot-ball, futura Federació Catalana de Clubs
Vilatge de Sequèra (Trevilhac)
Situació Vista parcial del conjunt, vers ponent, amb l’església de Sant Vicenç i els basaments de murs que corresponien a antics habitatges i closos ECSA - A Roura Al voltant de la casa forta de Sequèra i a llevant de l’església de Sant Vicenç hi ha un conjunt de restes corresponents a habitatges medievals Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′23″ N - Long 2° 29′32″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia de la casa forta de Sequèra JBM-JSM Vilatge El conjunt d’habitatges medievals més ben conservat és el situat a l’E de la fortificació Els que hi havia…
Arnau Descolomer, prevere del capítol de Girona (1384-1389)
El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un càrrec una mica inferior…
Tudela de Segre
Tudela de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble (449 m alt.) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat als vessants d’un turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al s. XII.
La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet
Bomburguet
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), al sud de la vila, a la dreta del riu de la Glorieta; havia format part de la comuna del Camp de Tarragona.
la Clau de Miralles
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Veciana (Anoia), prop del límit amb el terme dels Prats de Rei; al s XIX, havia format part del municipi de Sant Pere Desvim.
juratòria
Història
Làmina d’argent o plana de pergamí on hi havia escrit el principi de cadascun dels quatre evangelis i sobre la qual posaven les mans els magistrats d’Aragó per jurar.
Lliga del Bon Mot
Història
Entitat fundada a Barcelona el 1909 per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del «Diario de Gerona», s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.
Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina